Una bona amiga hi va fer un comentari pel fet que no havia millorat la meva millor marca personal i que el resultat era més aviat fluix: “Ei, unas veces se ganas y otras se pierde, que deia aquell...”. Tan bon punt vaig llegir el text vaig tenir claríssima la resposta, perquè no hi estava gens d’acord: jo sempre guanyo. I no vull semblar pedant, però és que sempre he dit que l’important de córrer una cursa de deu quilòmetres és participar-hi, acabar-la, no prendre mal, mirar de baixar de l’hora i, si pot ser, millorar la marca personal, per aquest ordre. I és per això que des d’aquest punt de vista i dins les meves possibilitats cada cursa és un premi: n’acabo tan i tan satisfet de mi mateix!
Aquest divendres 5 d’octubre Reus va acollir la 5a edició dels Premis Blocs Catalunya (@STIC). No hi vaig poder assistir per motius personals, però vaig seguir la jornada des del sofà de casa via Twitter (#pbc12) gràcies als tuits de diversos assistents a l’acte. Com ja sabeu jo hi participava dins la categoria TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) de blocs personals; es va endur el premi @carlesrgm amb el bloc “Tot això és la feina que fa un informàtic en el seu temps lliure” (moltes felicitats, Carles!), però jo també hi vaig guanyar: ser-ne finalista ja era com si m’hagués tocat la grossa de Nadal.
I això no és tot! A més la @XarxaIP va rebre el premi al millor bloc corporatiu en la categoria ‘Economia, politica i societat’ i com que en sóc membre l’alegria va ser immensa. Què més puc demanar? M’agrada prendre'm les coses d’aquesta manera: així guanyo sempre, participant.
L'important no és guanyar, és participar... i viure l'experiència!
(La imatge correspon al premi obtingut per la XIP.)
tens tota la rao! participar-hi i ser dels finalistes ja és un premi. Havere si ens desvirtualitzem campió! ;)
ResponElimina