dimecres, 28 d’agost del 2013

Obsolescència programada

Sí, família: s’han acabat les vacances. I com no podia ser d’una altra manera, recuperem el fil.

La mitjanit de divendres, acabat d’aterrar i esterrossat al sofà de casa fent zàping, per casualitat vaig anar a parar a un documental de La 2 de TVE (@la2_tve), Comprar, tirar, comprar, en el moment que qüestionava la durada de les bateries de l’iPod d’Apple. I, és clar, m’hi vaig enganxar.

El programa parlava de l’obsolescència programada, un terme que desconeixia. Havia sentit a parlar d’obsolescència planificada com a estratègia de producte consistent a llançar al mercat nous models d'un producte de manera que els consumidors percebin els models anteriors com a obsolets encara que ni tecnològicament ni funcionalment ho siguin (@Termcat).

Però l’obsolescència programada tal com explica el documental va més enllà. Es tracta de productes fabricats per no durar: bateries que “moren” als 18 mesos d’ésser estrenades (el cas dels iPod d’Apple), impressores que es bloquegen quan arriben a un nombre determinat d’impressions, bombetes que es fonen a les mil hores, etc.

Em vaig quedar garratibat. En el primer cas, l’obsolescència planificada deixa en mans del consumidor l’opció de canviar de producte. En el segon... quina estafa! O no, si ho sabéssim per endavant.

En tot cas, santa innocència! Un model de negoci tan evident i tan estès, i no l’havia tingut en compte amb tanta premeditació. Afortunadament el documental no només parla de demandes i residus, també presenta altres termes interessants com decreixement o sostenibilitat.

Ja ho veieu, continuo aprenent... i sorprenent-me!

 

divendres, 2 d’agost del 2013

Silicon Valley a Barcelona

Ahir vaig visitar al Palau de la Virreina de Barcelona l’exposició Un geni audaç: la revolució digital a Silicon Valley 1985-2000, del fotògraf Doug Menuez (@dougmenuez).

Em feia gràcia veure el resultat de la necessitat del fotògraf de captar el moment més baix de la carrera de Steve Jobs, quan l’acomiaden d’Apple el 1985, amb el convenciment que es reinventaria i que se’n sortiria: volia ser-hi.

Altrament, i gràcies a aquell primer contacte, Menuez va poder treballar durant quinze anys amb altres enginyers, empresaris i capitalistes, “la discreta tribu que va construir el nostre món”. El resultat? Més de 250.000 negatius.

En aquesta exposició, al llarg de prop de 50 fotografies i tres audiovisuals he pogut reviure la revolució cultural de Silicon Valley als anys noranta, que tant ha marcat la cultura del nostre temps. La veritat és que val la pena: una imatge val més que mil paraules.

A més, cap innovació tecnològica ha aconseguit crear tants llocs de treball com aleshores (ni Facebook, ni Twitter), i la nostra capacitat per innovar decreix. On trobarem el nou Steve Jobs?

Ja ho sabeu, hi podeu anar fins al 24 de setembre.

Vacances
Per cert, amb aquesta entrada m’acomiado temporalment de vosaltres per gaudir d’unes ben merescudes vacances (sí, no tinc àvia). Tinc ganes de gaudir les nenes...

I no deixeu de votar-me als Premis Blogs Catalunya 2013. Us hi espero!

Fins aviat!