dilluns, 2 de juliol del 2012

Quan creues la línia d'arribada...
comença una nova cursa!

Els llibres que he llegit darrerament modelen aquest article. Ha estat a partir d'ells i gràcies a les hores que dedico a córrer que em permeten de donar voltes al cap que se m'ha acudit la idea.

La primera lectura és de Walter Isaacson, Steve Jobs (Ed. Debate, 2011): la biografia exclusiva del fundador d'Apple, escrita amb la seva col·laboració. Quan vaig haver acabat em vaig adonar que n'havia opinat sense conèixer-lo prou. Amb aquest llibre el personatge continua sense despertar-me molta simpatia, però he de reconèixer que el meu sentiment d'admiració és gran: sens dubte un geni torbat, un visionari. L'iPhone ha fet cinc anys, diuen que va deixar tot de projectes en dansa, què més ens hauria mostrat?

La segona obra és d'Haruki MurakamiDe què parlo quan parlo de córrer (Ed. Empúries, 2010): una barreja excel·lent de biografia i llibre sobre curses. Tinc molt presents idees com "les coses que valen la pena val la pena fer-les bé" o "és molt divertit ser enmig de tanta gent (...), l'esperit competitiu treu el cap sense que ni te n'adonis". I sobretot el que ell voldria que fos el seu epitafi: "si més no, va aguantar sense caminar fins al final". A més, em desperta molt de respecte el canvi radical a què se sotmet quan descobreix la incompatibilitat d'una vida creativa amb una vida desordenada i opta per una vida disciplinada (professionalment i físicament parlant): la seva visió del món.

El tercer llibre és de Catherine Hakim, Capital erótico. El poder de fascinar a los demás (Ed. Debate, 2012): el detonant que m'ha fet recuperar tot d'idees i escriure aquestes quatre ratlles sense haver-ne acabat la lectura. (Cronològicament parlant hi ha una lectura prèvia, de Carlos Ruiz Zafón, El presoner del cel ―Ed. Planeta, 2012―, però no ve al cas... i a més em va decebre un xic.)

Pel que fa a l'obra de Hakim, he de dir que ha estat tot un descobriment, perquè sense saber-ho era un tema que feia temps que coneixia i que m'interessava però del qual no n'era conscient: el capital eròtic. La clau de com treballem, interaccionem amb els altres, guanyem diners, triomfem i portem les nostres relacions. L'autora fa una crida perquè n'admetem el valor econòmic i social, apreciem la bellesa i el plaer, i canviem el paper de les dones a la societat i les estructures de poder, les grans empreses, la indústria del sexe, l'administració, el matrimoni, l'educació i gairebé tot el que fem. Brutal!

Per acabar, i ja ho sé que és una mica kitsch, dir-vos que el títol de l'article l'ha inspirat la lletra d'una cançó de Jennifer López que duc a l'iPod quan corro, I'm into you, que en un moment determinat diu "Every finish line is the beginning of a new race". I és aquesta idea de no parar mai, d'inquietud constant, que em fa pensar quantes curses pendents tenia Steve Jobs: potser un canvi vital com Murakami, o ja compartien aquest sacrifici per les creacions i les obres respectivament? O altrament si ambdós han tingut en compte el capital eròtic en la seva innovació i model de negoci; si les creacions i contractacions actuals tenen en compte aquest capital sense saber-ho. Ai, què sé jo...

Perquè nosaltres què hem de fer? Caminar, córrer, començar noves curses una vegada i una altra?
Jo, com deien els grans Fleetwood Mac, endavant!
"Don't stop, thinking about tomorrow, / Don't stop, it'll soon be here, / It'll be, better than before, / Yesterday's gone, yesterday's gone."