dilluns, 27 de setembre del 2010

Habemus ACTIC

L'ACTIC (acrònim d'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació) és l'eina de la Generalitat de Catalunya que permet a qualsevol persona de més de 16 anys acreditar un determinat nivell (bàsic, mitjà o avançat) en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) davant de qualsevol empresa o administració que ho demani.

Vaja, com les proves de nivell de català però pel que fa a les TIC.

Segurament hi ha coses que es poden plantejar d'una altra manera o preguntes sense massa raó de ser, però trobo interessant la possibilitat que gent autodidacta pugui acreditar el coneixement d'ús de les TIC.
La formació contínua és important per al nostre procés d'aprenentatge i no està de més poder acreditar-ne l'evolució. Sí, ja ho sé, tampoc no es tracta de col·leccionar títols...

Si volem fer aquesta prova ens hem de registrar al portal ACTIC, fer la inscripció i sol·licitar el centre col·laborador on volem realitzar-la.

Més informació
Fullet (PDF)
Guia de la prova (vídeo)

dilluns, 20 de setembre del 2010

El futur de les TIC és un cel amb núvols

Quan el 1985 veia al cinema Retorn al futur, les tecnologies que se suposava que canviarien les nostres vides en un futur no molt llunyà eren increïbles. Encara avui, 25 anys després, evoquen en el nostre pensament laboratoris sofisticats, científics vestits amb bates blanques, grans empreses farmacèutiques, professors i estudiants avançats d'universitats de prestigi, etc. En resum, força llunyanes a la nostra vida quotidiana.

No obstant això, aquesta percepció ha començat a canviar amb l'entrada de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Encara hi ha qui creu que aquestes tecnologies ens aïllen, ens fan egoistes, individualistes i competitius, però les TIC ben utilitzades poden ser un bon recurs per obrir i ampliar el nostre món i per establir noves vies de coneixement i comunicació.

Ja hi ha molta gent que s'informa diàriament de les notícies d'actualitat mitjançant Internet (a principi de mes, el diari New York Times anunciava que properament abandona l'edició impresa), i Twitter o Facebook comencen a ser "recomanadors" socials: ens interessa més el que els nostres amics o contactes comparteixen amb nosaltres a través d'un tweet o a Facebook que el que un cercador comú ens pot oferir.

Però els dispositius que es connecten a Internet van més enllà dels mitjans de comunicació social. Encara que el món en què viurem d'aquí a pocs anys sigui notablement semblant al que tenim ara, la connectivitat, la identitat portàtil i la democratització constant idearan un nou panorama.




Fa un parell d'anys Carlos Domingo, director del Centre de Telefónica I+D a Barcelona, comentava al BDigital Global Congress que el futur de les TIC passa per la portabilitat i l'accés a la informació. Internet ha aconseguit que qualsevol persona pugui publicar continguts, una experiència també disponible a través de dispositius mòbils com telèfons i tauletes digitals. I la informàtica en núvol o cloud computing ha permès els usuaris desentendre's de la instal·lació, la gestió i el manteniment d'aplicacions, estalviant costos i donant flexibilitat.

Veieu núvols en l'horitzó?
The answer, my friend, is blowing in the wind...

(La imatge és de www.bttf.com.)
(El vídeo és de TAT, una companyia sueca de programari.)

dilluns, 13 de setembre del 2010

De Pompeu Fabra a Facebook

L'agost d'enguany el govern reconeixia la tasca de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i li concedia la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet em va fer pensar que ha passat més d'un segle des que el 1906 Prat de la Riba cridava Pompeu Fabra per dirigir la normativització lingüística de la llengua catalana des de la Secció Filològica de l'IEC, i des d'aleshores moltes coses han canviat.

A mitjan dels anys 90 Internet es comença a generalitzar en els països desenvolupats com a mitjà de comunicació. Amb l'entrada en escena de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), si el català no volia renunciar a ser-hi present calia disposar d'eines que ho fessin possible, i d'aquesta manera avançar cap a la gestió del coneixement. A més, l'arribada de la telefonia mòbil i la reducció dràstica de preus d'altres aparells com els ordinadors de butxaca convertia aquesta tecnologia en un producte de consum massiu.

Sens dubte, els webs de les administracions públiques i l'empenta de la societat civil organitzada van ser un factor clau per obtenir aquest objectiu amb iniciatives com l'entrada del domini .cat a la xarxa el desembre de 2005, els mitjans de comunicació digitals o els blocs (la llengua catalana és la segona amb més blocs per darrere de l'anglès).

Avui dia la presència del català a Internet gaudeix de bona salut: es troba entre les trenta primeres llengües que s'hi utilitzen, amb quaranta-dos mil dominis i sis milions de documents.

Si en Fabra aixequés el cap!

dilluns, 6 de setembre del 2010

Quantes pometes té el pomer?

Dissabte a la tarda vaig visitar la primera botiga Apple de l'Estat, inaugurada aquell matí al centre comercial La Maquinista de Barcelona, al costat de casa.

1.300 m2, l'Apple Store més gran del món! Hi vaig assistir ben seduït i entusiasmat: avui dia quan algú veu un aparell amb el logo de la poma no pregunta què és això? Tothom sap què és un Mac, un iPhone o un iPod.

Només d'entrar-hi, però, la diversificació de la gamma de productes em va fer pensar quin era el producte estrella de la companyia. Fins fa dos dies era el desenvolupament de sistemes operatius, però és evident que ara ja hi ha altres fonts d'ingressos.

No sé si vivim el començament del final de Microsoft, però segurament no serà Apple qui el substitueixi: Google té tots els números per fer-ho.

Quantes pometes té el pomer?
A Barcelona, en té una.

divendres, 3 de setembre del 2010

Twitter ergo sum

Ara fa poc més d’un any i mig vaig assistir a la 15a sessió web del Departament, al Centre d’Estudis Jurídics: Juan Freire qüestionava la necessitat que les persones disposéssim d’una identitat digital que ens fes visibles a la resta de la societat. Aquella mateixa tarda em donava d’alta a Facebook i començava el meu procés per entendre Internet com un espai d’aprenentatge i socialització.

Tot i que els meus inicis van ser més aviats passius (utilitzava la xarxa com a mitjà informatiu més que per comunicar-me amb els altres), la curiositat va fer que ràpidament recuperés la comunicació amb familiars i amics a qui feia temps que havia perdut la pista i que pogués contactar amb tot de grups de teatre.

Facebook em va ensenyar el camí, sí, i aquesta part lúdica és agradable, però necessitava comprovar la practicitat de les xarxes aplicada a la feina. El pas següent va ser apuntar-me a LinkedIn, una xarxa estrictament professional on no vaig trobar els resultats desitjats perquè cercava un generador i difusor d’informació.

Finalment, el mes de juny d’enguany faig un nou intent i creo un compte a Twitter, la tercera xarxa social més important del món per darrere de Facebook i MySpace, amb més de 105 milions d’usuaris.

En aquest espai de comunicació basat en aportacions breus, dues línies a tot estirar, he trobat una nova forma de comunicar i expressar idees pròpies de manera ràpida i senzilla que m’ha permès debatre amb un polític el paper del partit en la votació per abolir les curses de braus, tenir una conversa amb una guru de les xarxes socials sobre la conveniència de les presentacions amb Prezi, o fer el seguiment de les actuacions del Ministeri de Justícia pel que fa a la nova oficina judicial des de Twitter.  Una situació per a mi inimaginable fins fa dos dies.

Al juliol l’Associació Espanyola de l’Economia Digital va presentar un estudi sobre l’ús de Twitter a l’Estat espanyol segons el qual el perfil d’usuari és el d’un home jove (25-44 anys), amb formació de grau superior i treballador per compte d’altri, que declara que utilitza la xarxa per motius professionals… moi-même!


(Imatge de Marek Sotak)