Twitter ergo sum

Ara fa poc més d’un any i mig vaig assistir a la 15a sessió web del Departament, al Centre d’Estudis Jurídics: Juan Freire qüestionava la necessitat que les persones disposéssim d’una identitat digital que ens fes visibles a la resta de la societat. Aquella mateixa tarda em donava d’alta a Facebook i començava el meu procés per entendre Internet com un espai d’aprenentatge i socialització.

Tot i que els meus inicis van ser més aviats passius (utilitzava la xarxa com a mitjà informatiu més que per comunicar-me amb els altres), la curiositat va fer que ràpidament recuperés la comunicació amb familiars i amics a qui feia temps que havia perdut la pista i que pogués contactar amb tot de grups de teatre.

Facebook em va ensenyar el camí, sí, i aquesta part lúdica és agradable, però necessitava comprovar la practicitat de les xarxes aplicada a la feina. El pas següent va ser apuntar-me a LinkedIn, una xarxa estrictament professional on no vaig trobar els resultats desitjats perquè cercava un generador i difusor d’informació.

Finalment, el mes de juny d’enguany faig un nou intent i creo un compte a Twitter, la tercera xarxa social més important del món per darrere de Facebook i MySpace, amb més de 105 milions d’usuaris.

En aquest espai de comunicació basat en aportacions breus, dues línies a tot estirar, he trobat una nova forma de comunicar i expressar idees pròpies de manera ràpida i senzilla que m’ha permès debatre amb un polític el paper del partit en la votació per abolir les curses de braus, tenir una conversa amb una guru de les xarxes socials sobre la conveniència de les presentacions amb Prezi, o fer el seguiment de les actuacions del Ministeri de Justícia pel que fa a la nova oficina judicial des de Twitter.  Una situació per a mi inimaginable fins fa dos dies.

Al juliol l’Associació Espanyola de l’Economia Digital va presentar un estudi sobre l’ús de Twitter a l’Estat espanyol segons el qual el perfil d’usuari és el d’un home jove (25-44 anys), amb formació de grau superior i treballador per compte d’altri, que declara que utilitza la xarxa per motius professionals… moi-même!


(Imatge de Marek Sotak)