Amb motiu de la participació a l'edició d'enguany dels Premis Blocs Catalunya 2011 vaig descobrir que un codi javascript em permetia comunicar fàcilment a tots els meus amics de Facebook que em presentava als Premis enviant-los una invitació a un esdeveniment. Els avantatges del missatge eren evidents: demanava el vot a la vegada a prop de 2.000 persones de forma gratuïta (Facebook Ads, p. ex., és un servei de pagament).
Deixant de banda temes de superjò i codis morals, el fet de perdre una mica el món de vista en fer l'enviament de forma indiscriminada va propiciar que David de Silva (@amraxx), consultor i Social Media Manager, em fes arribar els seus comentaris al respecte i em va parlar del social spammer.
Segons l'Observatori de la Seguretat de la Informació, un social spammer és l'usuari de xarxes d'informació que amb l'enviament de missatges, correus electrònics, invitacions i/o comentaris realitzats a través de xarxes socials, wikis, fòrums o blocs, entre altres mitjans, duen a terme actes de phishing, d'enviament de codi maliciós o de publicitat no desitjada. Us ho dic perquè mai no n'havia sentit a parlar... i perquè en David me'n considerava un!
Durant un parell de dies he mantingut amb en David una conversa força interessant que m'ha fet veure coses noves i aprendre dels errors. Com podeu veure, continuo aprenent...
Tot i tenir punts de vista diferents, entenc que discrepar és bo i moltes vegades enriquidor i és en aquest context que se'm plantegen tot de dubtes que ara comparteixo amb tots vosaltres. (Aquesta frase l'he copiada d'en Kim Ruiz, @ksibe, consultor i Social Media Marketing, amb qui aquests dies també he tingut converses interessants.)
1. Mala praxi. Una persona amb més de 3.000 amics a FB i seguidors a Twitter rep constantment invitacions i suggeriments de tot tipus, no necessàriament professionals: gent que promociona les seves obres de teatre, els seus concerts de música, les seves presentacions literàries, etc. Per què no una votació popular? Per què no són exemples vàlids de promoció? Què són exemples de bona praxi en les xarxes socials? Quina diferència hi ha entre demanar-te el vot i convidar-te a la meva obra o conferència? Han de rebre la mateixa consideració particulars i professionals?
2. Les xarxes socials tenen moltes gràcies i algun inconvenient. Crec que amb tants seguidors i amics és inevitable rebre informació no desitjada, sense rellevància i en llengües que no dominem. Una bona gestió d'aquesta informació ens separarà el gra de la palla. Forma part de les regles del joc.
I vosaltres, què en penseu?
