Ara fa un parell de setmanes feia referència a una estafa via correu electrònic, Has de recollir un paquet postal: l'estafa de Correus. Avui m’agradaria parlar-vos d’un altre tipus d’estafa, aquest cop via Twitter.
He rebut el missatge directe d’un seguidor amb el text “Hey this person (enllaç) is spreading horrible rumors around about you…” (vegeu la foto).
Evidentment, i tal com avançava a l’estafa de Correus, no hem de clicar l’enllaç, perquè es tracta d’un programari maliciós (malware) que infecta l’ordinador.
Hi ha moltes versions del missatge, normalment en anglès. La segona més habitual fa referència al fet que apareixes a un vídeo de Youtube. Mentida.
Aquesta pràctica, coneguda com a “pesca” (phishing), consisteix a suplantar la identitat electrònica d'una persona o organització determinada amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes (@Termcat).
Si us hi trobeu, heu de saber que Twitter ofereix al seu apartat d’ajuda, Report Abuse or Policy Violations, la possibilitat d’enviar-los violacions i denunciar un compte com a correu brossa (spam). Però alerta perquè si l’usuari no n’és conscient, és a dir si li han piratejat el compte, el millor és enviar-li un missatge directe amb l’advertiment i recomanar-li que canviï la contrasenya.
Un cop més, estem avisats!!!
"Una màquina pot fer la feina de 50 homes corrents, però no existeix cap màquina que pugui fer la feina d'un home extraordinari." (Elbert Hubbard, filòsof nord-americà)
dijous, 29 de novembre del 2012
dimecres, 28 de novembre del 2012
@XavierVerdaguer, emprenedoria al #MFC12
La setmana passada se celebrava a Barcelona el Móvil Forum Conference 2012, l’esdeveniment de referència a l’Estat espanyol en matèria de mobilitat i solucions per a l’empresa organitzat per Telefónica (@movilf), on els ponents donaven la seva visió de l’usuari digital i el món hiperconnectat aplicat als negocis.
Hi vaig poder assistir el segon dia, on l’usuari digital n’era el gran protagonista, per escoltar la ponència de Xavier Verdaguer (@xavierverdaguer): el professor Franz de Copenhague català (recordeu els grans invents del TBO?), un emprenedor tecnològic de referència.
Durant la intervenció va donar consells per crear, innovar i emprendre a partir de vivències personals:
• Fes el que t’agrada: els resultats són millors.
• Marca’t reptes: estimulen més la creativitat que les obligacions.
• Els equips multidisciplinaris funcionen millor: són més creatius.
• Com més gran és una crisi més grans són les oportunitats: hi ha més finançament que bones idees i una gran quantitat de talent disponible.
• Aposta pels joves: els nadius digitals.
• Actitud emprenedora: perdre la por al fracàs, una part més de l’aprenentatge.
• Treballa amb nens o recupera el nen que portes dins: passar-s’ho bé és molt important i fonamental per tenir idees creatives, i els nens saben fer-ho. (Curiosament Bruce Dickinson, vocalista del grup de heavy metal Iron Maiden i innovador, també ho va destacar a la seva ponència de la tarda.)
Família, quin gran exemple de xerrada motivadora! Quina actitud tan positiva!
Per cert, vaig aprofitar per visitar l’estand de la Generalitat, on explicaven el model que relaciona l’obertura de dades, les xarxes socials i els serveis mòbils. Quins cracks!
Ja ho veieu, escoltant i aprenent...
Hi vaig poder assistir el segon dia, on l’usuari digital n’era el gran protagonista, per escoltar la ponència de Xavier Verdaguer (@xavierverdaguer): el professor Franz de Copenhague català (recordeu els grans invents del TBO?), un emprenedor tecnològic de referència.
Durant la intervenció va donar consells per crear, innovar i emprendre a partir de vivències personals:
• Fes el que t’agrada: els resultats són millors.
• Marca’t reptes: estimulen més la creativitat que les obligacions.
• Els equips multidisciplinaris funcionen millor: són més creatius.
• Com més gran és una crisi més grans són les oportunitats: hi ha més finançament que bones idees i una gran quantitat de talent disponible.
• Aposta pels joves: els nadius digitals.
• Actitud emprenedora: perdre la por al fracàs, una part més de l’aprenentatge.
• Treballa amb nens o recupera el nen que portes dins: passar-s’ho bé és molt important i fonamental per tenir idees creatives, i els nens saben fer-ho. (Curiosament Bruce Dickinson, vocalista del grup de heavy metal Iron Maiden i innovador, també ho va destacar a la seva ponència de la tarda.)
Família, quin gran exemple de xerrada motivadora! Quina actitud tan positiva!
Per cert, vaig aprofitar per visitar l’estand de la Generalitat, on explicaven el model que relaciona l’obertura de dades, les xarxes socials i els serveis mòbils. Quins cracks!
Ja ho veieu, escoltant i aprenent...
dimecres, 21 de novembre del 2012
Benvinguts al nou món
El proppassat dijous vaig assistir a la VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: obrir i difondre continguts, celebrada a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (@eapccat).
La jornada pretenia destacar la importància que les administracions disposin dels recursos educatius en obert i en xarxa, així com la correcta utilització de les llicències Creative Commons. I la veritat és que trobo que ho va aconseguir.
Em va agradar especialment la presentació d’Ignasi Labastida (@ignasi) sobre les llicències Creative Commons i com compartir recursos educatius en obert, i la taula rodona sobre experiències d'obertura de continguts i d'ús de diferents canals per a la divulgació, moderada per Núria Vives (@nuriavives), cap del Servei de Difusió del Departament de Justícia, i on va participar entre d’altres Jordi Graells (@jordigraells), coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió. Per cert, ambdós membres de la Xarxa d’Innovació Pública (@xarxaip).
Però sense ànim de desmerèixer la resta de ponents, un punt i a part mereix la intervenció de Carles Capdevila (@CarlesCapde), director del diari Ara (@diariAra): tot un exemple de com amb humor es pot provocar la reflexió i de com es pot comunicar sense necessitat d’una presentació amb Powerpoint.
Perquè us en feu una idea del que us dic, us deixo les perles més destacades de la seva presentació, “Xarxes socials: recuperar l'autoritat amb el diàleg”, extretes dels tuits generats a la Jornada.
• A la gent no li agraden els canvis, però cal canviar per millorar.
• A la societat del diàleg, els qui insulten desanimen. Els comentaris d'una comunitat moderada són millors.
• Això va de debò. Sigueu flexibles i adapteu-vos sense creure-us-ho tot. S'està acabant un món i el nou encara no està inventat.
• Aprenc el que vull i no perdo el temps en coses que no vull aprendre.
• Ara les xarxes socials ho fan tot discutible; tenim receptors adolescents.
• Cada espai de comunicació té un to propi: si les administracions volen dialogar, han d’adaptar-hi el seu.
• Cal rebaixar les expectatives sobre les innovacions i ser-hi, treballar-les, practicar-les.
• Des de la passió per les TIC, són font d'angoixes i ansietat si s'usen malament.
• El meu Twitter té més de 1.700 experts que he triat jo personalment.
• Els diaris han perdut el model de negoci (premsa gratuïta a Internet) i l'autoritat (xarxes socials).
• En el diàleg podem trobar una societat més adulta i madura, i això és incòmode perquè trenca patrons.
• Entra als llocs a poc a poc. No parlis fins que coneguis, abans cal ser curiós. Mira, escolta, segueix el rastre del que passa. Coneix les regles del lloc.Qüestiona el que veus, amb calma, posa-ho en dubte.
• Es necessita més expertesa, però des de la naturalitat, i ser molt receptiu: no han de molestar les opinions.
• Hem de crear comunitats on hi hagi gent intel·ligent parlant.
• L’autoritat s’aconsegueix dialogant.
• La comunicació tractava els receptors com a nens. Ara som adolescents que no ens creiem res.
• L'important és saber què vols dir, dir-ho i que t'entenguin.
• No vull saber res! Multipracticant (no crec en res) i multiagnòstic (ho practico tot).
• No cal buscar les notícies: si són prou importants, ens troben.
• No cal filosofar sobre el futur del 2.0.
• Perseguir el lector per Twitter, mar i aire.
• S'ha de ser a les xarxes socials? Si vols comunicar has d'anar on hi ha la gent.
• Sí, fem molts errors, però a la gent li agrada molt trobar errors.
• Sóc optimista: l'any 2010 vaig muntar un diari.
La jornada pretenia destacar la importància que les administracions disposin dels recursos educatius en obert i en xarxa, així com la correcta utilització de les llicències Creative Commons. I la veritat és que trobo que ho va aconseguir.
Em va agradar especialment la presentació d’Ignasi Labastida (@ignasi) sobre les llicències Creative Commons i com compartir recursos educatius en obert, i la taula rodona sobre experiències d'obertura de continguts i d'ús de diferents canals per a la divulgació, moderada per Núria Vives (@nuriavives), cap del Servei de Difusió del Departament de Justícia, i on va participar entre d’altres Jordi Graells (@jordigraells), coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió. Per cert, ambdós membres de la Xarxa d’Innovació Pública (@xarxaip).
Però sense ànim de desmerèixer la resta de ponents, un punt i a part mereix la intervenció de Carles Capdevila (@CarlesCapde), director del diari Ara (@diariAra): tot un exemple de com amb humor es pot provocar la reflexió i de com es pot comunicar sense necessitat d’una presentació amb Powerpoint.
Perquè us en feu una idea del que us dic, us deixo les perles més destacades de la seva presentació, “Xarxes socials: recuperar l'autoritat amb el diàleg”, extretes dels tuits generats a la Jornada.
• A la gent no li agraden els canvis, però cal canviar per millorar.
• A la societat del diàleg, els qui insulten desanimen. Els comentaris d'una comunitat moderada són millors.
• Això va de debò. Sigueu flexibles i adapteu-vos sense creure-us-ho tot. S'està acabant un món i el nou encara no està inventat.
• Aprenc el que vull i no perdo el temps en coses que no vull aprendre.
• Ara les xarxes socials ho fan tot discutible; tenim receptors adolescents.
• Cada espai de comunicació té un to propi: si les administracions volen dialogar, han d’adaptar-hi el seu.
• Cal rebaixar les expectatives sobre les innovacions i ser-hi, treballar-les, practicar-les.
• Des de la passió per les TIC, són font d'angoixes i ansietat si s'usen malament.
• El meu Twitter té més de 1.700 experts que he triat jo personalment.
• Els diaris han perdut el model de negoci (premsa gratuïta a Internet) i l'autoritat (xarxes socials).
• En el diàleg podem trobar una societat més adulta i madura, i això és incòmode perquè trenca patrons.
• Entra als llocs a poc a poc. No parlis fins que coneguis, abans cal ser curiós. Mira, escolta, segueix el rastre del que passa. Coneix les regles del lloc.Qüestiona el que veus, amb calma, posa-ho en dubte.
• Es necessita més expertesa, però des de la naturalitat, i ser molt receptiu: no han de molestar les opinions.
• Hem de crear comunitats on hi hagi gent intel·ligent parlant.
• L’autoritat s’aconsegueix dialogant.
• La comunicació tractava els receptors com a nens. Ara som adolescents que no ens creiem res.
• L'important és saber què vols dir, dir-ho i que t'entenguin.
• No vull saber res! Multipracticant (no crec en res) i multiagnòstic (ho practico tot).
• No cal buscar les notícies: si són prou importants, ens troben.
• No cal filosofar sobre el futur del 2.0.
• Perseguir el lector per Twitter, mar i aire.
• S'ha de ser a les xarxes socials? Si vols comunicar has d'anar on hi ha la gent.
• Sí, fem molts errors, però a la gent li agrada molt trobar errors.
• Sóc optimista: l'any 2010 vaig muntar un diari.
dimarts, 13 de novembre del 2012
Has de recollir un paquet postal: l'estafa de Correus
Els emissors eren "Correos [ayuda.sn35307@coreos.es]" i "Correos [menedzher.sn47947@coreos.es]", i en el segon correu hi havia un arxiu adjunt “EtiquetaDeCorreos_ES_ID633.zip (55.5 KB)”.
Bàsicament el contingut dels correus era que la companyia no havia pogut lliurar-me un paquet, però que podia recollir-lo a l’oficina més propera portant-hi impresa l’etiqueta postal adjunta.
Tot plegat ja és prou sospitós, oi? Quin paquet? Quina oficina? Com tenen la meva adreça de correu electrònic? Dues adreces no corporatives? Impressió d’etiqueta a partir d'un .exe?
Com ja haureu observat, es tractava de correus fraudulents que juguen amb la nostra curiositat i intenten colar-nos un programa maliciós. Si descomprimiu l’arxiu adjunt i executeu “Correo Etiqueta.exe”, cosa que evidentment no heu de fer, instal·leu el fals antivirus Personal Shield Pro.
El programa ens detecta un munt de virus “falsos” a l’ordinador, a la vegada que bloqueja el nostre antivirus i qualsevol programa que intentem executar. Si volem eliminar els virus suposadament detectats, hem de pagar una llicència de 80 dòlars. Aquí hi ha l’estafa (desconec si cobren l’import o si guarden les dades de la targeta per a altres “operacions”).
Alerta, perquè pel que he llegit eliminar el programa és força complicat...
Estem avisats!!!
dilluns, 12 de novembre del 2012
El president no tuiteja
En una altra entrada (Laporta, president) ja comentava com als anys 50 Kennedy i Nixon revolucionaven el paper de la televisió en les campanyes electorals, i com 60 anys més tard Obama feia el primer gran desplegament digital en unes eleccions.
El proper 25 de novembre hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits s'han mobilitzat i es troben en plena campanya electoral. Com afecta això a la xarxa?
Em desvio un xic del tema de les darreres entrades, els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials quant a la relació amb la família i els amics, per parlar de Twitter en clau política.
L’actual president Artur Mas (CIU) és l’únic candidat que no té usuari; és curiós quan Oriol Junqueras (ERC, @junqueras) i Albert Rivera (C’s, @albert_rivera) acumulen prop de 30.000 seguidors. També és remarcable que el candidat amb menys seguidors sigui Alicia Sánchez-Camacho (PPC, @aliciascamacho), amb prop de 8.000.
Per què l’equip d’Artur Mas s’estima més perfils institucionals com @govern o l’etiqueta #presidentMas? Tal vegada no tots els candidats hagin tingut en compte que Twitter, de la mateixa manera que altres eines de comunicació modernes, despulla els usuaris i els exposa en els seus nivells d’intolerància o de distracció més elevats.
El problema d’enviar un missatge instantani és que no hi ha assessors al darrere que vetllen per la teva integritat i que garanteixen un control de danys. Potser per això el president Mas no s’hi ha posat...
Es poden respondre en 140 caràcters qüestions clau com la corrupció, la independència, les pensions, els impostos, el pessimisme o l’atur?
El proper 25 de novembre hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits s'han mobilitzat i es troben en plena campanya electoral. Com afecta això a la xarxa?
Em desvio un xic del tema de les darreres entrades, els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials quant a la relació amb la família i els amics, per parlar de Twitter en clau política.
L’actual president Artur Mas (CIU) és l’únic candidat que no té usuari; és curiós quan Oriol Junqueras (ERC, @junqueras) i Albert Rivera (C’s, @albert_rivera) acumulen prop de 30.000 seguidors. També és remarcable que el candidat amb menys seguidors sigui Alicia Sánchez-Camacho (PPC, @aliciascamacho), amb prop de 8.000.
Per què l’equip d’Artur Mas s’estima més perfils institucionals com @govern o l’etiqueta #presidentMas? Tal vegada no tots els candidats hagin tingut en compte que Twitter, de la mateixa manera que altres eines de comunicació modernes, despulla els usuaris i els exposa en els seus nivells d’intolerància o de distracció més elevats.
El problema d’enviar un missatge instantani és que no hi ha assessors al darrere que vetllen per la teva integritat i que garanteixen un control de danys. Potser per això el president Mas no s’hi ha posat...
Es poden respondre en 140 caràcters qüestions clau com la corrupció, la independència, les pensions, els impostos, el pessimisme o l’atur?
dimecres, 7 de novembre del 2012
Massa Facebook empatxa
Continuo amb el tema de les darreres entrades, els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials quant a la relació amb la família i els amics. I ara és el torn de Facebook, la xarxa social que permet afegir gent com a amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses.
Aquest cap de setmana la seva fanpage oficial publicava la foto que us mostro amb el text següent (us en faig la traducció aproximada):
“Els pastissos d’aniversari es fan per reunir gent al seu voltant; donen als amics un lloc per compartir i celebrar. No obstant això, probablement massa pastís no és saludable, per això Facebook i els pastissos s’assemblen.”
Trobo que aquesta metàfora és un intent força sincer de descripció del producte, no us sembla? M’agrada el fet que la mateixa idea aplegui coses bones (pastís d’aniversari, reunir, amics, compartir, celebrar) i dolentes (excés poc saludable), encara que aquestes darreres matisades (probablement, probably). Tot i així és genial que reconeguin que massa Facebook empatxa.
D’altra banda, és evident que podem aplicar aquesta afirmació a la resta de xarxes socials i la vida en línia en general: passem molt de temps connectats a ordinadors i dispositius de comunicació electrònics a la feina, i no els deixem estar un cop fora del despatx. Arribem a l’extrem d’ésser molt més socials i sociables a Facebook, Twitter i altres xarxes socials que a la vida real.
Segons una infografia de Confused.com, el 62% dels usuaris veu la televisió mentre usa les xarxes socials. Tot i que les dades corresponen a usuaris nord-americans i anglesos, bé podem extrapolar-les a altres països, oi?
Tal vegada ha arribat el moment de desconnectar i tornar a xerrar amb la gent de debò.
Aquest cap de setmana la seva fanpage oficial publicava la foto que us mostro amb el text següent (us en faig la traducció aproximada):
“Els pastissos d’aniversari es fan per reunir gent al seu voltant; donen als amics un lloc per compartir i celebrar. No obstant això, probablement massa pastís no és saludable, per això Facebook i els pastissos s’assemblen.”
Trobo que aquesta metàfora és un intent força sincer de descripció del producte, no us sembla? M’agrada el fet que la mateixa idea aplegui coses bones (pastís d’aniversari, reunir, amics, compartir, celebrar) i dolentes (excés poc saludable), encara que aquestes darreres matisades (probablement, probably). Tot i així és genial que reconeguin que massa Facebook empatxa.
D’altra banda, és evident que podem aplicar aquesta afirmació a la resta de xarxes socials i la vida en línia en general: passem molt de temps connectats a ordinadors i dispositius de comunicació electrònics a la feina, i no els deixem estar un cop fora del despatx. Arribem a l’extrem d’ésser molt més socials i sociables a Facebook, Twitter i altres xarxes socials que a la vida real.
Segons una infografia de Confused.com, el 62% dels usuaris veu la televisió mentre usa les xarxes socials. Tot i que les dades corresponen a usuaris nord-americans i anglesos, bé podem extrapolar-les a altres països, oi?
Tal vegada ha arribat el moment de desconnectar i tornar a xerrar amb la gent de debò.
dimarts, 6 de novembre del 2012
WhatsApp és un trencacors?
A l’entrada anterior comentava la utilitat i els avantatges de les xarxes socials per estar al corrent dels moviments de la família i els amics.
Entre d'altres hi parlava de @WhatsApp: un sistema de missatgeria gratuït que permet estar connectat a qualsevol hora i a qualsevol lloc, i que facilita la interacció i l’intercanvi d’informació en temps real fent partícips de la nostra vida els nostres contactes. Ja el coneixíeu, oi? :)
Aquest matí he llegit a @LaVanguardia un article que m'ha fet veure els seus possibles perjudicis: bàsicament, WhatsApp delata la persona que l’usa. Tots els nostres contactes tenen informació instantània del darrer cop que ens hi hem connectat, si estem en línia o no, i si hem llegit el missatge que ens han enviat. (Això Facebook i Twitter no ho tenen.)
Alguna vegada us heu sentit tensos, angoixats o ansiosos pel fet que no us responguin o que ho facin tard quan sabeu que el receptor ha rebut el missatge i que es troba en línia en aquell moment? Necessiteu també la immediatesa en la resposta i us desagraden les connexions a deshora? Heu exclòs algú d’un grup específic d’amics?
Això no són res més que petites mostres de possibles focus de conflicte i l’obsessió excessiva pot ocasionar-ne tant amb la família i la parella com amb els amics (totes “les pistes” queden documentades i podem “caçar l’infidel” gràcies a la seva activitat).
Com qualsevol altra nova tecnologia hem de saber "domesticar-la" i fer-la nostre per evitar ensurts... perquè és evident que canvia les nostres relacions socials. No és més fàcil pensar que els altres no comparteixen el nostre interès per l’ús d’aquestes vies per relacionar-se?
(Imatge: Morguefile.com)
Entre d'altres hi parlava de @WhatsApp: un sistema de missatgeria gratuït que permet estar connectat a qualsevol hora i a qualsevol lloc, i que facilita la interacció i l’intercanvi d’informació en temps real fent partícips de la nostra vida els nostres contactes. Ja el coneixíeu, oi? :)
Aquest matí he llegit a @LaVanguardia un article que m'ha fet veure els seus possibles perjudicis: bàsicament, WhatsApp delata la persona que l’usa. Tots els nostres contactes tenen informació instantània del darrer cop que ens hi hem connectat, si estem en línia o no, i si hem llegit el missatge que ens han enviat. (Això Facebook i Twitter no ho tenen.)
Alguna vegada us heu sentit tensos, angoixats o ansiosos pel fet que no us responguin o que ho facin tard quan sabeu que el receptor ha rebut el missatge i que es troba en línia en aquell moment? Necessiteu també la immediatesa en la resposta i us desagraden les connexions a deshora? Heu exclòs algú d’un grup específic d’amics?
Això no són res més que petites mostres de possibles focus de conflicte i l’obsessió excessiva pot ocasionar-ne tant amb la família i la parella com amb els amics (totes “les pistes” queden documentades i podem “caçar l’infidel” gràcies a la seva activitat).
Com qualsevol altra nova tecnologia hem de saber "domesticar-la" i fer-la nostre per evitar ensurts... perquè és evident que canvia les nostres relacions socials. No és més fàcil pensar que els altres no comparteixen el nostre interès per l’ús d’aquestes vies per relacionar-se?
(Imatge: Morguefile.com)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)