dijous, 22 de setembre del 2011

El gestor de comunitats en línia no existeix

Aquest dimecres vaig assistir al XIII Seminari Compartim, que tractava sobre els nous agents de coneixement a les organitzacions.

Dolors Reig (@dreig), consultora en social media, professora en xarxes socials i innovació educativa, a la ponència inaugural va parlar de les noves professions i/o funcions professionals defensant el concepte d'interdisciplinarietat.

A la taula rodona posterior, que tractava dels rols que exerceixen els e-moderadors, els community managers o els curadors de continguts, no tots els ponents van optar clarament per la interdisciplinarietat i n'hi va haver que es van decantar per l'especialització, com ara Selva Orejón (@selvaorejon), vocal adjunta al president i assessora de comunicació de l'Associació Espanyola de Responsables de Comunitats en Línia (AERCO).

En el que sí que van coincidir els ponents és en el fet que les empreses catalanes encara no estan preparades per integrar aquestes noves figures dintre de les organitzacions.

En el torn obert de preguntes posterior, en vaig formular una.

"Quant a les noves professions de què parlem, hi ha dubtes si la millor opció és la interdisciplinarietat o l'especialització i hi ha acord que les empreses no estan preparades, però independentment al mercat laboral ja hi ha ofertes que reclamen aquests professionals.

Aquest matí n'he rebut una d'una empresa que buscava un community manager amb el perfil següent: coneixements de publicitat, relacions públiques, periodisme, comunicació audiovisual, enginyeria informàtica, enginyeria en telecomunicacions, SEO, SEM, xarxes socials, màrqueting, investigació... i idiomes, evidentment.

I no és broma.

Podria formular una pregunta frívola, aquesta persona existeix?, però serem seriosos i demanaré als ponents d'una banda què s'ha de fer per presentar-s'hi i com és que no es fa referència a l'experiència dins l'organització, i d'altra banda si AERCO ha fet alguna actuació amb les empreses (bàsicament les PIME) per tal d'aclarir conceptes a l'hora de fer ofertes de treball."

I Selva Orejón va prendre la paraula.
"Aquesta persona no existeix ―va dir―. Es tracta d'una visió distorsionada del que ha de ser aquest professional". I a més va deixar entreveure que aquestes ofertes normalment van acompanyades de sous irrisoris.

Pel que fa a les actuacions d'AERCO va comentar la dificultat d'arribar a acords i documents de treball pel fet que es tracta d'una associació sense ànim de lucre. No obstant això, va dir que actualment treballaven en l'actualització del document que recull el cos de coneixements propis dels responsables de comunitat, i que en prenia nota de tot plegat per parlar-ne amb els seus socis i reactivar contactes, fent referència directa a Infojobs.

Vaig tenir un barrig-barreig de sensacions, em trobava entre Genís Roca (@genisroca) i les seves sospites que el community manager ben bé no existeix, que és 'un placebo', i la lectura positiva de Jose Antonio Gallego (@joseantoniogall), president d'AERCO, que considera que el fet de contractar un community manager és un senyal que l'empresa vol avançar.

I vosaltres, què en penseu?

  

dimecres, 7 de setembre del 2011

De gran vull treballar a l'Ajuntament

Excepcionalment, i amb motiu del primer aniversari del bloc (el passat dia 3, estic la mar de content), permeteu-me que canviï una mica el to habitual de les aportacions, 'mesurat i constructiu', per fer una mica de queixa. Sempre mirant de lligar-ho amb el tema TIC que ens ocupa, és clar...

Visc al barri de Sant Andreu de Barcelona, un poble ple de carrers i carrerons. I el carrer Cervera n'és un, i el més tronat de tots, per cert. Allà hi tinc el pàrquing.

No seré ni el primer ni l'últim que té un veí que no fa res per ser sociable i que té la resta de veïns en contra (n'ha fet de l'alçada d'un campanar, però ara no és el moment), però és que resulta que una de les seves malifetes m'afecta directament: cada dia estaciona malament la motocicleta just entre el poc espai que queda entre el pas de vianants i la meva plaça de pàrquing. No només em molesta a l'hora d'entrar el cotxe sinó que envaeix part de la vorera de manera que no hi poden passar ni cotxets, ni cadires de rodes, ni persones carregades amb un parell de bosses, ni res de res. I ens trobem al costat d'una zona amb tres escoles on el pas de nens, famílies, avis, etc. és constant.

Personalment considero que s'ha de ser un geni torbat per actuar d'aquesta manera, però com que no vull tenir-hi problemes i una mica desesperat, les coses com són, vaig decidir de posar-me en contacte amb l'Ajuntament per veure què.

La primera opció que se'm va acudir va ser que m'instal·lessin uns pilons d'aquells que marquen la plaça per tal que no hi pogués deixar la moto. La resposta dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament va ser que els havia de pagar jo.

La segona opció va ser pensar en l'actuació de la Guàrdia Urbana i vaig fer la consulta al canal que l'Ajuntament té a Twitter. Permeteu-me que us reprodueixi la conversa tuitera:

- Bon dia @barcelona_cat Cal identificar-se per denunciar una moto mal estacionada q dificulta el pas de cotxets i cadires de rodes? Gràcies
- Bon dia @AndreuVM. Gràcies per posar-te en contacte amb nosaltres, et remetem a @Barcelona_010, ells resoldran el teu dubte.
- @AndreuVM Qualsevol canal de l'Ajuntament on es presenti una denúncia o comunicació es demanarà al ciutadà que s'identifiqui @barcelona_cat
- @barcelona_010 Entesos, però si denuncio al 092 un vehicle mal estacionat i hi dono les meves dades el denunciat pot saber qui sóc? Gràcies
- @AndreuVM Com a norma l'Ajuntament està subjecte a la LOPD (llei de protecció de dades) i no ha de facilitar-les. De qualsevol manera, ....
- @AndreuVM ... quan truquis al 092 per a denunciar-ho, pots preguntar-los si donarien les teves dades al denunciat en cas que ho demanés.
- Ostres @barcelona_010 quina manera de 'resoldre els meus dubtes': trucar al 092 i demanar-los-ho. No obstant això, gràcies!

Segurament vaig perdre un xic els papers i el darrer correu no calia (ells tampoc no van respondre)... però em fa ràbia que l'Administració respongui amb inconcrecions! Deixant de banda el tema de la correcció lingüística, ai...

El fet és que ahir al vespre vaig optar per trucar al 092, que em va confirmar amb la boca petita que, en el cas d'una retirada de vehicle, la persona denunciada no havia de saber qui denunciava la infracció. A més, ells poden actuar d'ofici, oi?

Només comentar-vos dos fets:
1.      Durant la conversa no em vaig identificar en cap moment i quan finalment decideixo posar la denúncia la persona que m'atén em diu que no cal, perquè amb el meu número de telèfon ja sap qui sóc. Com pot ser? On és l'LOPD?

2.      Vaig trucar-los a quarts de nou del vespre. Vosaltres vau venir a retirar la moto? Doncs ells tampoc. I dubto que perquè l'Ajuntament hagi deixat de fer la seva feina la companyia de telèfon deixi de cobrar-me la trucada. Per cert, per què ha de ser un número de pagament?

Ja us he avisat per endavant, espero que sapigueu disculpar el to de l'escrit. I estalvieu-vos de passar pel carrer Cervera!

  

dilluns, 5 de setembre del 2011

Després de la festa, tornada a la feina

Cinc setmanes de vacances, de desconnexió, de mode off. I mil experiències viscudes... per continuar aprenent.

Aquest període comença el 25 de juliol amb el retrobament amb la paternitat: l'Aina, una nina dolça. Una experiència increïble que per moments va resultar dolorosa i frustrant: no em van permetre assistir al naixement de la filla ni presenciar les atencions a la dona. No hi pots entrar, surt, espera't... Quina buidor: condició de pare, com diu en Joan Barril. Com pot ser que un àmbit tan avançat sigui a la vegada tan retrògrad i insensible...

Però la setmana següent tampoc no remuntava el vol. On és l'Administració electrònica catalana? Tota una setmana perduda gestionant presencialment tot de temes: inscripció al Registre Civil, alta a la seguretat social, peticions de pediatre i primeres consultes... I vinga papers! Per cert, heu mirat de fer una fotocòpia a Barcelona el mes d'agost?

Per no parlar de les retallades quant a ajuts socials tant de l'Estat central com de la Generalitat: l'Aina neix sense cap aportació a la causa. Cap ni una! Ni el pa sota el braç li han deixat a la pobra criatura!

Les dues setmanes següents van ser força tranquil·les: un dia al càmping del sogre a Bagà, un parell de dies al càmping del cunyat a Creixell, piscina amb els pares...

I la darrera setmana, l'anterior a la baixada als inferns, la millor: una setmana a Roses. Poques coses puc explicar-ne, tret que l'he viscuda completament desconnectat de la xarxa. I no m'he mort!

Sí, com ho sentiu. Ni ordinador, ni Internet al mòbil, ni Twitter, ni Facebook, ni correu electrònic... res de res. I el millor de tot és que a la tornada tot segueix igual! Una cura de desintoxicació la mar de recomanable.

I vosaltres què, com ha anat?