Aquest període comença el 25 de juliol amb el retrobament
amb la paternitat: l'Aina, una nina dolça. Una experiència increïble que per
moments va resultar dolorosa i frustrant: no em van permetre assistir al naixement
de la filla ni presenciar les atencions a la dona. No hi pots entrar, surt,
espera't... Quina buidor: condició de pare, com diu en Joan Barril. Com pot ser
que un àmbit tan avançat sigui a la vegada tan retrògrad i insensible...
Però la setmana següent tampoc no remuntava el vol. On és
l'Administració electrònica catalana? Tota una setmana perduda gestionant
presencialment tot de temes: inscripció al Registre Civil, alta a la seguretat
social, peticions de pediatre i primeres consultes... I vinga papers! Per cert,
heu mirat de fer una fotocòpia a Barcelona el mes d'agost?
Per no parlar de les retallades quant a ajuts socials tant
de l'Estat central com de la Generalitat: l'Aina neix sense cap aportació a la
causa. Cap ni una! Ni el pa sota el braç li han deixat a la pobra criatura!
Les dues setmanes següents van ser força tranquil·les: un dia
al càmping del sogre a Bagà, un parell de dies al càmping del cunyat a
Creixell, piscina amb els pares...
I la darrera setmana, l'anterior a la baixada als inferns,
la millor: una setmana a Roses. Poques coses puc explicar-ne, tret que l'he viscuda
completament desconnectat de la xarxa. I no m'he mort!
Sí, com ho sentiu. Ni ordinador, ni Internet al mòbil, ni
Twitter, ni Facebook, ni correu electrònic... res de res. I el millor de tot
és que a la tornada tot segueix igual! Una cura de desintoxicació la mar de
recomanable.
I vosaltres què, com ha anat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada