Can Pei: Internet i emprenedoria a la vall d'Oix

El novembre de 2010 publicava l'entrada 'Sense Internet a la vall de Salarça', on comentava una conversa amb els propietaris del mas rural el Molladar i on dubtava si les observacions que els havia fet per no tenir prou presència a la xarxa havien estat pertinents o no (@NuriaVives era del parer que no calia 'viure a Internet').

Ara fa un parell de setmanes vaig poder gaudir d'uns quants dies de vacances a Can Pei, una masia catalana del segle XVII situada a la vall d'Oix, dins l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa i recentment restaurada com a casa de turisme rural familiar. I no vaig poder estar-me de comparar la situació dels uns i dels altres.

Per cert, va ser una estada espectacular: la travessa fins a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier i els seus roures centenaris, el passeig en carruatge per la Fageda d'en Jordà, l'excursió amb el carrilet pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Castellfollit de la Roca, la Cooperativa La Fageda...

Emprenedoria

Segons el TERMCAT, és la qualitat de la persona que crea, desenvolupa i implanta projectes empresarials. I la Montse i en Xavi, excomercial i exempresari informàtic respectivament i la parella que gestiona actualment Can Pei, en són un boníssim exemple.

D'entrada, porten el seu negoci d'una manera ben diferent a com ho feien en Paco i la Tessa. Només per posar-hi uns quants exemples, dins els seus serveis ofereixen accés a Internet i Wi-Fi gratuïta; parlen català, anglès i espanyol, i estudien WordPress per tal de millorar el seu web i trencar la dependència actual de Toprural. En resum, miren de tirar endavant el seu model de negoci sense deixar de banda el consumidor en línia.

Aquesta vegada no em va caldre donar lliçons de res ni predicar cap bona nova. Tan sols vaig haver d'escoltar... i aprendre.

Com a nota curiosa comentar-vos que l'endemà de tornar de Can Pei vaig córrer el Cros Popular de Sants (10 km). Doncs bé, heu de saber que hi vaig obtenir la meva millor marca personal, 00:48:19 h. Una passada!

Devien ser els platillos de la Montse?

  

A mí plin, yo duermo en Pikolín

Dimecres de la setmana passada vaig assistir a la 25a sessió web: 'Emprendre a l'Administració?'. Dídac Lee (@DidacLee), conseller delegat del grup d'empreses tecnològiques Inspirit i directiu del FC Barcelona, hi va donar quatre lliçons sobre com ser un bon emprenedor.

D'entrada he de dir que em va semblar curiós que el títol oficial del programa de la sessió, 'Emprendre a l'Administració', i el de la presentació del ponent, 'Actitud emprenedora', no fossin coincidents. Perquè no és ben bé el mateix, oi?

I és que el meu resum personal té un gust agredolç, perquè ho vaig trobar tot plegat massa teòric i perquè no hi va haver gaires aportacions pel que fa a l'emprenedoria dins l'Administració pública: un sector on la millora no es materialitza en beneficis econòmics per a un mateix i on qualsevol altre tipus de compensació costa de materialitzar. A l'empresa privada això funciona d'una altra manera. Ara entenc el perquè dels títols diferents...

No obstant això, hi va haver coses interessants com la definició d'emprenedor ('qui fa realitat una idea assumint un risc') o els 5 punts claus de la presentació:

1. 'Normal' (habitual) i 'correcte' no són el mateix.
2. No s'ha de buscar excuses, són enemigues del progrés: cal millorar la situació, tot i la sol·litud i la incomprensió de l'emprenedor.
3. No hi ha persones improductives, sinó desmotivades (importància de l'autogestió). Ja ho deia Confuci: 'troba una feina que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida'.
4. Si sortim de la zona de confort fem un salt qualitatiu.
5. Els límits els posa la ment: si els altres poden, jo també.

M'agradaria destacar el punt 4 i el concepte de zona de confort, perquè penso que l'empresa privada permet uns salts endavant que en l'empresa pública, a hores d'ara, no són factibles. En uns moments de crisi com els que vivim, quines mesures pot prendre l'Administració per fer sortir els seus treballadors de la zona de confort d'una manera amable? Ho té difícil, no ens enganyem.

I també hi va haver altres bones reflexions com ara:

• 'Gestionar el risc no vol dir ser temerari. Sempre que s'assumeixen riscos s'han d'haver avaluat prèviament. No s'hi val fer el boig.'
• 'El pitjor cap que pots tenir és el mercat: ni valora la teva dedicació, ni reconeix el teu esforç. Si t'ha d'enfonsar, ho fa'.
• 'Només sortim de la zona de confort quan ens trobem en una situació extrema. Però sempre que n'he sortit he millorat'.
• 'Els principals riscos d'un emprenedor són personals, econòmics i socials'.
• 'Els primers 3 anys vaig estar dormint en un magatzem i pencant 15 hores al dia'.
• 'L'hàbitat natural d'un emprenedor és la crisi'.
• 'Els meus pares es coneixen a Madrid. Gràcies a Déu jo neixo a Catalunya'.

Per cert, aquestes reflexions les prenc dels tuits de Jordi Musoy (@jordimusoy), amb qui vaig assistir a la jornada: un bon amic i un emprenedor dins del sector del taxi.



  

Una poma menys al pomer (#SteveJobs)

"Cinc pometes té el pomer,

de cinc una, de cinc una,

cinc pometes té el pomer,

de cinc una en caigué."

Cançó popular catalana

Foto:
Apple Store - La Maquinista

Ara que ha passat una setmana des del tràgic esdeveniment, i que m'he pogut amarar amb tot de notícies i informacions referents a la persona, em veig amb cor d'escriure quatre ratlles sobre Steve Jobs... lluny de fanatismes i sectarismes, és clar.

Ja us dic d'entrada que seré poc creatiu, però em quedo amb el tuit que no vaig fer quan vaig saber la notícia de la seva mort: els diners no ho poden tot. No seré hipòcrita, ha estat una figura clau en la història de la tecnologia i hi podria posar mil adjectius més, però al darrer moment ha estat com la resta d'éssers humans que perd la lluita contra el càncer.

I enlloc no he trobat (potser no he sabut trobar-ho) que es parli del fet que un multimilionari innovador no hagi pogut superar la malaltia.

He pogut llegir desenes d'articles amb resums, anècdotes, curiositats i xafarderies: desconeixia frases clau per a l'àmbit de l'emprenedoria (a mi m'agraden la d'admetre ràpidament les errades i la idea que el nostre temps és limitat), que fos dislèctic, la seva filosofia vital 'orígens, fracàs i mort' (discurs d'Stanford), que la poma d'Apple homenatja Newton, la seva vinculació amb The Walt Disney Company, etc. Fins i tot detalls d'una infantesa difícil, dels darrers moments, de les causes de la mort.

He de confessar que, tot i que mai no he estat usuari dels seus productes, dissabte 8 d'octubre celebrava el 50è aniversari d'en Jordi, un bon amic. Sabeu què li vaig regalar? Un iPod shuffle. No sé si hi tindrà res a veure, però potser sí que l'Steve era un expert en màrqueting.

Tinc ganes de veure què prepara Apple el proper 19 d'octubre en l'acte de memòria i homenatge per 'celebrar la seva vida i donar als empleats un espai per recordar les coses increïbles que va fer i les formes en què va transformar el món en un lloc millor' (Tim Cook, conseller delegat de l'empresa).

  

Molta informació, poca comunicació

Dijous passat vaig assitir a la 10a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, celebrada al CosmoCaixa i organitzada pel Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (@COETTC). La Diada, orientada principalment als professionals del sector TIC, té l'objectiu de prendre el pols al sector.

A mi el que m'interessava entre d'altres activitats eren les taules rodones, sobretot la Taula 4: les TIC en l'Administració.

En aquesta taula hi va haver intervencions referents a educació, sanitat, justícia i seguretat ciutadana com a concepte de la societat del benestar. Vaig trobar interessants les intervencions dels representants de la Generalitat de Catalunya, especialment la de Dídac Otras, director de l’Àrea TIC del Departament de Justícia, que va parlar de la justícia, l'àmbit on treballo.

En deu minuts va fer una presentació de l'estat de la qüestió. Va parlar de les dificultats innherents, atesa la diversitat d'usuaris i el volum de documentació, i de les actuacions actuals: el programa e-justícia.cat, l'e-expedient, l'e-signatura, el jutjat pilot sense papers de primera instància (civil), la interoperabilitat amb altres operadors, la unificació de les bases de dades, LexNET, el modul de gestió de requeriments policials GRP, i la implantació del nou model organitzatiu de l'oficina judicial. En podria haver estat parlant hores i jo podria muntar mil nous posts per explicar tots els conceptes, però penso que se'n va sortir força bé i així li ho vaig fer saber.

En el torn obert de preguntes en vaig  fer una: parlem molt d'informació, però poc de comunicació. Per què la Generalitat, que fa tanta feina, no ho comunica a la ciutadania i en canvi permet que els referents siguin actuacions dels mossos, piles de papers i centres d'atenció primària tancats?

Joan Guanyabens, coordinador General de les TIC del Departament de Salut, va comentar que normalment fem tard i que quan volem comunicar obtenim l'efecte contrari: ens costa de veure les millores en positiu.

Ja em perdonareu, però no em van satisfer les respostes. Trobo que l'Administració ha de ser també una bona comunicadora; no ens ha de fer enrere que una part de la població no sigui receptiva i critiqui per defecte. Ens ho haurem de repensar, però no podem ser reticents a comunicar els nostres avenços a la ciutadania.

El president moderador de la taula, Manel Domínguez Gómez (@ManelDominguez), delegat de Presidència de la Diputació de Barcelona per a la Societat del Coneixement, 'va recollir el guant' i va acabar la sessió amb una referència a la meva pregunta:

"Si fóssim francesos venent formatge, tot el món vindria a comprar-nos tecnologia TIC."

Per cert, una curiositat. La pàgina web de la jornada publica la llista dels assistents a l'acte: i la protecció de dades personals?

  

El gestor de comunitats en línia no existeix

Aquest dimecres vaig assistir al XIII Seminari Compartim, que tractava sobre els nous agents de coneixement a les organitzacions.

Dolors Reig (@dreig), consultora en social media, professora en xarxes socials i innovació educativa, a la ponència inaugural va parlar de les noves professions i/o funcions professionals defensant el concepte d'interdisciplinarietat.

A la taula rodona posterior, que tractava dels rols que exerceixen els e-moderadors, els community managers o els curadors de continguts, no tots els ponents van optar clarament per la interdisciplinarietat i n'hi va haver que es van decantar per l'especialització, com ara Selva Orejón (@selvaorejon), vocal adjunta al president i assessora de comunicació de l'Associació Espanyola de Responsables de Comunitats en Línia (AERCO).

En el que sí que van coincidir els ponents és en el fet que les empreses catalanes encara no estan preparades per integrar aquestes noves figures dintre de les organitzacions.

En el torn obert de preguntes posterior, en vaig formular una.

"Quant a les noves professions de què parlem, hi ha dubtes si la millor opció és la interdisciplinarietat o l'especialització i hi ha acord que les empreses no estan preparades, però independentment al mercat laboral ja hi ha ofertes que reclamen aquests professionals.

Aquest matí n'he rebut una d'una empresa que buscava un community manager amb el perfil següent: coneixements de publicitat, relacions públiques, periodisme, comunicació audiovisual, enginyeria informàtica, enginyeria en telecomunicacions, SEO, SEM, xarxes socials, màrqueting, investigació... i idiomes, evidentment.

I no és broma.

Podria formular una pregunta frívola, aquesta persona existeix?, però serem seriosos i demanaré als ponents d'una banda què s'ha de fer per presentar-s'hi i com és que no es fa referència a l'experiència dins l'organització, i d'altra banda si AERCO ha fet alguna actuació amb les empreses (bàsicament les PIME) per tal d'aclarir conceptes a l'hora de fer ofertes de treball."

I Selva Orejón va prendre la paraula.

"Aquesta persona no existeix ―va dir―. Es tracta d'una visió distorsionada del que ha de ser aquest professional". I a més va deixar entreveure que aquestes ofertes normalment van acompanyades de sous irrisoris.

Pel que fa a les actuacions d'AERCO va comentar la dificultat d'arribar a acords i documents de treball pel fet que es tracta d'una associació sense ànim de lucre. No obstant això, va dir que actualment treballaven en l'actualització del document que recull el cos de coneixements propis dels responsables de comunitat, i que en prenia nota de tot plegat per parlar-ne amb els seus socis i reactivar contactes, fent referència directa a Infojobs.

Vaig tenir un barrig-barreig de sensacions, em trobava entre Genís Roca (@genisroca) i les seves sospites que el community manager ben bé no existeix, que és 'un placebo', i la lectura positiva de Jose Antonio Gallego (@joseantoniogall), president d'AERCO, que considera que el fet de contractar un community manager és un senyal que l'empresa vol avançar.

I vosaltres, què en penseu?

  

De gran vull treballar a l'Ajuntament

Excepcionalment, i amb motiu del primer aniversari del bloc (el passat dia 3, estic la mar de content), permeteu-me que canviï una mica el to habitual de les aportacions, 'mesurat i constructiu', per fer una mica de queixa. Sempre mirant de lligar-ho amb el tema TIC que ens ocupa, és clar...

Visc al barri de Sant Andreu de Barcelona, un poble ple de carrers i carrerons. I el carrer Cervera n'és un, i el més tronat de tots, per cert. Allà hi tinc el pàrquing.

No seré ni el primer ni l'últim que té un veí que no fa res per ser sociable i que té la resta de veïns en contra (n'ha fet de l'alçada d'un campanar, però ara no és el moment), però és que resulta que una de les seves malifetes m'afecta directament: cada dia estaciona malament la motocicleta just entre el poc espai que queda entre el pas de vianants i la meva plaça de pàrquing. No només em molesta a l'hora d'entrar el cotxe sinó que envaeix part de la vorera de manera que no hi poden passar ni cotxets, ni cadires de rodes, ni persones carregades amb un parell de bosses, ni res de res. I ens trobem al costat d'una zona amb tres escoles on el pas de nens, famílies, avis, etc. és constant.

Personalment considero que s'ha de ser un geni torbat per actuar d'aquesta manera, però com que no vull tenir-hi problemes i una mica desesperat, les coses com són, vaig decidir de posar-me en contacte amb l'Ajuntament per veure què.

La primera opció que se'm va acudir va ser que m'instal·lessin uns pilons d'aquells que marquen la plaça per tal que no hi pogués deixar la moto. La resposta dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament va ser que els havia de pagar jo.

La segona opció va ser pensar en l'actuació de la Guàrdia Urbana i vaig fer la consulta al canal que l'Ajuntament té a Twitter. Permeteu-me que us reprodueixi la conversa tuitera:

- Bon dia @barcelona_cat Cal identificar-se per denunciar una moto mal estacionada q dificulta el pas de cotxets i cadires de rodes? Gràcies

- Bon dia @AndreuVM. Gràcies per posar-te en contacte amb nosaltres, et remetem a @Barcelona_010, ells resoldran el teu dubte.

- @AndreuVM Qualsevol canal de l'Ajuntament on es presenti una denúncia o comunicació es demanarà al ciutadà que s'identifiqui @barcelona_cat

- @barcelona_010 Entesos, però si denuncio al 092 un vehicle mal estacionat i hi dono les meves dades el denunciat pot saber qui sóc? Gràcies

- @AndreuVM Com a norma l'Ajuntament està subjecte a la LOPD (llei de protecció de dades) i no ha de facilitar-les. De qualsevol manera, ....

- @AndreuVM ... quan truquis al 092 per a denunciar-ho, pots preguntar-los si donarien les teves dades al denunciat en cas que ho demanés.

- Ostres @barcelona_010 quina manera de 'resoldre els meus dubtes': trucar al 092 i demanar-los-ho. No obstant això, gràcies!

Segurament vaig perdre un xic els papers i el darrer correu no calia (ells tampoc no van respondre)... però em fa ràbia que l'Administració respongui amb inconcrecions! Deixant de banda el tema de la correcció lingüística, ai...

El fet és que ahir al vespre vaig optar per trucar al 092, que em va confirmar amb la boca petita que, en el cas d'una retirada de vehicle, la persona denunciada no havia de saber qui denunciava la infracció. A més, ells poden actuar d'ofici, oi?

Només comentar-vos dos fets:

1.      Durant la conversa no em vaig identificar en cap moment i quan finalment decideixo posar la denúncia la persona que m'atén em diu que no cal, perquè amb el meu número de telèfon ja sap qui sóc. Com pot ser? On és l'LOPD?

2.      Vaig trucar-los a quarts de nou del vespre. Vosaltres vau venir a retirar la moto? Doncs ells tampoc. I dubto que perquè l'Ajuntament hagi deixat de fer la seva feina la companyia de telèfon deixi de cobrar-me la trucada. Per cert, per què ha de ser un número de pagament?

Ja us he avisat per endavant, espero que sapigueu disculpar el to de l'escrit. I estalvieu-vos de passar pel carrer Cervera!

  

Després de la festa, tornada a la feina

Cinc setmanes de vacances, de desconnexió, de mode off. I mil experiències viscudes... per continuar aprenent.

Aquest període comença el 25 de juliol amb el retrobament amb la paternitat: l'Aina, una nina dolça. Una experiència increïble que per moments va resultar dolorosa i frustrant: no em van permetre assistir al naixement de la filla ni presenciar les atencions a la dona. No hi pots entrar, surt, espera't... Quina buidor: condició de pare, com diu en Joan Barril. Com pot ser que un àmbit tan avançat sigui a la vegada tan retrògrad i insensible...

Però la setmana següent tampoc no remuntava el vol. On és l'Administració electrònica catalana? Tota una setmana perduda gestionant presencialment tot de temes: inscripció al Registre Civil, alta a la seguretat social, peticions de pediatre i primeres consultes... I vinga papers! Per cert, heu mirat de fer una fotocòpia a Barcelona el mes d'agost?

Per no parlar de les retallades quant a ajuts socials tant de l'Estat central com de la Generalitat: l'Aina neix sense cap aportació a la causa. Cap ni una! Ni el pa sota el braç li han deixat a la pobra criatura!

Les dues setmanes següents van ser força tranquil·les: un dia al càmping del sogre a Bagà, un parell de dies al càmping del cunyat a Creixell, piscina amb els pares...

I la darrera setmana, l'anterior a la baixada als inferns, la millor: una setmana a Roses. Poques coses puc explicar-ne, tret que l'he viscuda completament desconnectat de la xarxa. I no m'he mort!

Sí, com ho sentiu. Ni ordinador, ni Internet al mòbil, ni Twitter, ni Facebook, ni correu electrònic... res de res. I el millor de tot és que a la tornada tot segueix igual! Una cura de desintoxicació la mar de recomanable.

I vosaltres què, com ha anat?

  

Social spammer

Amb motiu de la participació a l'edició d'enguany dels Premis Blocs Catalunya 2011 vaig descobrir que un codi javascript em permetia comunicar fàcilment a tots els meus amics de Facebook que em presentava als Premis enviant-los una invitació a un esdeveniment. Els avantatges del missatge eren evidents: demanava el vot a la vegada a prop de 2.000 persones de forma gratuïta (Facebook Ads, p. ex., és un servei de pagament).

Deixant de banda temes de superjò i codis morals, el fet de perdre una mica el món de vista en fer l'enviament de forma indiscriminada va propiciar que David de Silva (@amraxx), consultor i Social Media Manager, em fes arribar els seus comentaris al respecte i em va parlar del social spammer.

Segons l'Observatori de la Seguretat de la Informació, un social spammer és l'usuari de xarxes d'informació que amb l'enviament de missatges, correus electrònics, invitacions i/o comentaris realitzats a través de xarxes socials, wikis, fòrums o blocs, entre altres mitjans, duen a terme actes de phishing, d'enviament de codi maliciós o de publicitat no desitjada. Us ho dic perquè mai no n'havia sentit a parlar... i perquè en David me'n considerava un!

Durant un parell de dies he mantingut amb en David una conversa força interessant que m'ha fet veure coses noves i aprendre dels errors. Com podeu veure, continuo aprenent...

Tot i tenir punts de vista diferents, entenc que discrepar és bo i moltes vegades enriquidor i és en aquest context que se'm plantegen tot de dubtes que ara comparteixo amb tots vosaltres. (Aquesta frase l'he copiada d'en Kim Ruiz, @ksibe, consultor i Social Media Marketing, amb qui aquests dies també he tingut converses interessants.)

1. Mala praxi. Una persona amb més de 3.000 amics a FB i seguidors a Twitter rep constantment invitacions i suggeriments de tot tipus, no necessàriament professionals: gent que promociona les seves obres de teatre, els seus concerts de música, les seves presentacions literàries, etc. Per què no una votació popular? Per què no són exemples vàlids de promoció? Què són exemples de bona praxi en les xarxes socials? Quina diferència hi ha entre demanar-te el vot i convidar-te a la meva obra o conferència? Han de rebre la mateixa consideració particulars i professionals?

2. Les xarxes socials tenen moltes gràcies i algun inconvenient. Crec que amb tants seguidors i amics és inevitable rebre informació no desitjada, sense rellevància i en llengües que no dominem. Una bona gestió d'aquesta informació ens separarà el gra de la palla. Forma part de les regles del joc.

I vosaltres, què en penseu?

  

Premis Blocs Catalunya 2011

L’Associació STIC.CAT organitza la 4a edició dels Premis Blocs Catalunya corresponents a l’any 2011 amb l’objectiu de promoure la creació, el manteniment i la promoció de blocs en català.

I m'hi he inscrit.

Ho dic així, d'entrada, perquè no vull enganyar ningú. Puc excusar-me parlant d'identitat digital, de reputació, de quantitat i qualitat. Però si no deixa de ser una anècdota... oi?

Com no podia ser d'una altra manera, participaré en la modalitat TIC de la categoria de blocs personals.

En principi és una poca-soltada perquè s'hi presenta gent de molt nivell, però em fa gràcia de participar-hi, vés. I més en un apartat tan polèmic en l'edició del 2010: en la categoria de noves tecnologies va guanyar Espai Internet, el blog de TV3 originari de la secció amb el mateix nom al telenotícies del cap de setmana. Tinc l'esperança que en l'edició d'enguany l'organització hagi millorat els tres aspectes que al seu dia van generar dificultats: el sistema de votació, les categories i la convivència professionals-independents.

També ho tinc pelut perquè a més del resultat de les votacions populars es valoren aspectes com ara la interactivitat. Però això no depèn d'un mateix... o sí? L'any passat @genisroca em comentava que no m'havien de preocupar les opinions d'altri, que el primer i únic destinatari del bloc sóc jo mateix.

Atès que el nombre total de vots assolits determinarà els finalistes de cada categoria, em permeto de demanar-vos el vot.

Teniu temps fins al 10 de setembre. Per fer-ho cal registrar-se com a usuari a la web de STIC. El registre és molt senzill i es pot fer amb un email i password o directament amb l’usuari personal de Facebook o Twitter.

I gràcies per endavant!

 

La Xarxa d'Innovació Pública (XIP)

Les organitzacions estan transformant la seva activitat i raó de ser pel profund canvi de paradigma social i econòmic que estem vivint. I l’Administració no n’ha de quedar al marge.

El passat 14 de juny es presentava a Barcelona la Xarxa d’Innovació Pública (XIP), una iniciativa que pretén organitzar persones decidides a impulsar canvis que millorin l’Administració.

Si teniu ganes d'aportar-hi el vostre gra de sorra, apunteu-vos-hi. Es tracta de compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, notícies. En definitiva, aprendre plegats de la nostra experiència i de la dels altres, i, a la vegada, millorar i idear nous serveis amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.) a partir del coneixement de l’Administració.

Jo m'hi he adherit i, si bé és cert que ens trobem en un moment inicial del projecte, ja m'he fet membre del grup .NET, que gira al voltant dels avantatges de les TIC.

Les línies d'actuació d'aquesta àrea de treball són:

• Fomentar estratègies per difondre les TIC dintre de l’Administració.

• Impulsar plataformes col·laboratives per a l’Administració.

• Implementar plataformes per compartir projectes de referència en desenvolupament.

• Plataforma per recopilar casos d’estudi i casos d’èxit (i que contribueixi a dotar-nos de narrativa en innovació pública).

• Estratègies per a l’adaptació de les àrees TIC (“reeducació”).

• Creació d’un banc d’idees compartit.

I no patiu, quan comencin a concretar-se idees, propostes i energia per al canvi a l’organització us n'informaré sens falta.

Us hi apunteu?

  

Un any a Twitter

Doncs sí, tot just avui fa un any que em feia ciutadà del món tuiter... com passa el temps!

Creava un compte amb el nom d'usuari @AndreuVM i muntava un perfil i una biografia on encara diu 'Living TIC, CAT, TIC, CAT... Tot just un aprenent. I m'encanta!'. A més de citar-hi el bloc. I continuo aprenent...

La meva primera piulada? Per molts anys, melòmans! Avui és el dia de la música!

Durant aquest temps he tingut l'oportunitat d'aprendre moltes coses (entre d'altres expressar-me clarament amb 140 caràcters), de conèixer moltes persones, de seguir actes i formacions a distància, esdeveniments internacionals, revoltes socials... com canviava el món en dotze mesos. El meu món.

He estat i sóc un gran defensor de la qualitat vers la quantitat: he vist gent alegrar-se de tants seguidors i com hi ha qui només acompanya quan l'acompanyen. Ara fa un parell de setmanes vaig actualitzar les persones que seguia i vaig 'donar-ne de baixa' prop de 100; ja no m'interessaven. Doncs bé, al cap de menys de dos dies pràcticament la totalitat d'aquestes persones havien deixat d'acompanyar-me. I no vaig tenir cap trauma... Perquè constantment miro de millorar la meva presència a la xarxa, la meva identitat digital. I no pots fer o deixar de fer pensant sempre en els altres deixant de banda la teva reputació, els teus principis.

Les dades d'aquest matí em diuen que porto 3.595 piulades, que segueixo 706 persones i que m'hi acompanyen 407. I n'estic ben content!

Aquest escrit és, doncs, un petit homenatge a aquest primer any tuiter!

Gràcies família!

  

Vacances en línia (II)

Tot just fa un parell de setmanes em plantejava com es devien reconvertir les agències de viatges tradicionals (Vacances en línia). Doncs bé, tot just avui em trobo un article a la premsa segons el qual les reserves mundials de viatges en línia facturaran 213.00 milions el 2012. La meva pregunta comença a trobar respostes.

Segons l'informe de la consultora PhoCusWright, el 2012 una de cada tres contractacions a nivell global es realitzarà via internet. Això vol dir que encara un 66% de les reserves es farà a les agències de tota la vida. No està malament, però això vol dir tal com pronosticava que d'aquí a uns quants anys ningú no gestionarà les vacances de manera presencial? Ja no ho tinc tan clar.

Les vendes a través de la xarxa creixeran dues vegades més de pressa que el mercat en general; un 6% anual molt beneficiós per al sector. I més quan la indústria global de viatges encara s'està recuperant de la recessió del 2009, en què hi va haver un descens en les vendes del 13% a nivell internacional.

Però penso que això no vol dir la desaparició immediata de l'agència tradicional. Tot i que hi ha una reorientació evident del model de negoci, crec que la convivència dels dos models continuarà encara durant uns quants anys més.

Això sí, les companyies de viatges ja tenen els països emergents en el punt de mira: nous objectius per ampliar el mercat de les vendes.

Vacances en línia

Un dels nombrosos beneficis que avui dia ofereix Internet és la possibilitat de reservar les vacances sense la necessitat de moure's de davant la pantalla de l'ordinador.

D'aquí a un mes marxo un parell de setmanes amb la dona i la filla, i com que sóc una persona previsora ja ho tinc tot lligat per endavant. Sí, ja ho sé que hi ha qui s'estima més improvisar sobre la marxa, però no és el cas...

Actualment la xarxa ofereix molts recursos: vols econòmics, reserves de cotxes, hotels, llocs d'interès, etc. Opcions amb sistemes de classificació basats en la retroalimentació dels consumidors que permeten consultar tot el que cal saber. Tot per endavant i amb tot detall: vídeos, informació diversa, fotografies i opinions de tercers.

Si bé és cert que no és or tot el que lluu i que les estratègies de màrqueting estan a l'ordre del dia (trasllats, càrrecs extra, gestió telefònica, reemborsament en cas de cancel·lació, etc.), i que estic ben entusiasmat amb la perspectiva de desconnexió... je... no puc estar-me de pensar què se n'ha fet de l'agència de viatges tradicional.

D'aquí a uns quants anys, no gaires, quan tothom tingui per la mà això d'Internet, pràcticament ningú no gestionarà les vacances de manera presencial.

Com recondueixen les agències de viatges el model de negoci? On són ara les majoristes i els intermediaris que durant anys han obtingut molts guanys gràcies a aquell sistema?

Potser vaig errat, però trobo que aquest és un cas en què clarament l'obertura de la informació ha beneficiat en gran mesura el consumidor.

Malaguanyats diners!

   

El desplegament de la SEU-e a Catalunya

Aquest dilluns vaig assistir a una nova Jornada sobre e-Administració del Consorci AOC, 'El dret a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics: la seu electrònica com a lloc virtual per a l’exercici d’aquest dret'. Atès que amb anterioritat havia assistit a una sessió força interessant (vegeu el post 'Marejant la perdiu'), hi anava plenament confiat que aprendria coses noves per aplicar al meu dia a dia. I no em van defraudar.

En la Jornada, Alfred Lacasa, secretari de l'Ajuntament de Badalona, va comentar els elements i la configuració jurídica a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Antoni Saldaña, gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica - Accés, va parlar de la implantació de la seu electrònica a l’Ajuntament de Lleida, que n'ha estat pioner (1 de gener de 2010).

Després de la pausa, Santiago Farré va parlar de protecció de dades, Dolors Priego i Enric Espejo del servei de SEU-e , i Carles Lloveras de Localret.

És important que el Consorci faci actes de difusió com aquest i l'èxit d'assistència de públic els avala: tal com van mostrar, l'estat del desplegament de la SEU-e es troba en una fase molt inicial. De fet, el Consorci destaca en el seu darrer informe (gener de 2011) el fet que tan sols 22 ajuntaments catalans disposen de SEU-e, i n'hi ha 947! La seu electrònica no és una opció, és l'instrument obligatori de relació amb la ciutadania i el futur dels ens locals passa per aquí.

A més l'e-Administració posa ordre i afavoreix el control de les administracions públiques per part de la ciutadania: transparència i confidencialitat no són el mateix.

En resum, ja espero la propera sessió...

Sóc un CM?

Ja fa dies que em ronda pel cap... com a membre d'un equip de comunicació d'una Administració pública, gestora d'una intranet i editora d'un butlletí electrònic de difusió interna, entre d'altres funcions, una persona es pot considerar gestora de comunitats en línia de l'Administració pública? Una community manager (CM)?

Segons el Termcat, un CM té la funció de crear, fer créixer i gestionar comunitats d'internautes en línia. Però això què vol dir exactament? Em costa d'entendre quin és el model de comportament que s'espera d'un CM.

Per mirar d'aclarir-me, el passat 1 de febrer vaig assistir a la 22a sessió web: ‘Community managers a l'Administració. Com han de ser?', on José Antonio Gallego Vázquez (@joseantoniogall), fundador i president d'Aerco (Associació Espanyola de Responsables de Comunitats en Línia), mirava d'explicar-ho.

Després de parlar de les eines 2.0 com a facilitadores de la transformació social que necessitem per sortir de la crisi, de les claus de l'èxit dels projectes de mitjans socials a l'Administració i de la rellevància de les mètriques, finalment va arribar al quid de la qüestió.

Un CM ha de dur a terme 5 tasques: escoltar, fer circular la informació internament, explicar la posició de l'Administració pública, identificar líders dins i fora de l'Administració i motivar-los, i trobar noves vies de comunicació Administració / comunitat.

Doncs bé, si d'això es tracta m'hi sento força identificat. Però n'hi ha prou? Si més no, i tal com diu Jeremiah Owyang, tinc la sensació que amb la meva actuació he esdevingut un referent per a l'usuari, que he fet créixer el projecte i que he permès que sigui una mica més escalable. Tot i que no n'he estat l'únic responsable, és clar...

Què en penseu, doncs? Una persona amb aquest perfil professional pot rebre la 'distinció' de CM? I si el que passa és que dins de la mateixa Administració poden haver diferents graus de CM?

Ja m'ho explicareu...

Rendibilitat en xarxa (II)

Finalment dilluns vaig assistir al XII Seminari Compartim: eficiència i productivitat en època de xarxes. Una mostra impressionant de recursos i tècniques i un èxit total d'assistència: és evident que el tema interessa.

Dolors Reig (@dreig), davant la diversitat de dispositius i sistemes operatius existents i la necessitat d'un filtre social multitasca, va comentar les eines de productivitat que triomfaran el 2011: Quora, Instapaper o Feedly, per exemple; programes que personalitzen la informació i la fan amigable.

Jeroen Sangers (@jeroensangers) i José Miguel Bolívar (@jmbolivar) van presentar el mètode de gestió d'activitats de David Allen, GDT (Getting Things Done): planificació natural, principis essencials, nivells de focus, control i perspectiva. I ho van exemplificar amb una aventura de Jack Sparrow, el capità de La Perla Negra.

Alfonso Alcántara (@yoriento), molt pedagògic i amè, va parlar de productivitat com a estil de vida i va oferir idees interessants: reputació digital; treballar amb les persones, no per a les persones; les persones abans que les aplicacions; menys net i més work; compatibilitat de GDT amb la tècnica Pomodoro; formació meritòria; sobrevaloració del canvi; vida slow; etc.

Em va agradar observar com la meva rutina diària no s'allunya excessivament de les propostes dels ponents per tal de ser eficient i productiu, tant en el vessant professional com en el personal.

Una mica d'ordre, un parell de programes i de ponents que t'acompanyin... i endavant!

Més informació al bloc Gestió del coneixement.
  

Rendibilitat en xarxa

El proper 24 de gener assistiré al XII Seminari Compartim: eficiència i productivitat en època de xarxes. Jeroen Sangers (@jeroensangers), José Miguel Bolívar (@jmbolivar), Dolors Reig (@dreig) i Alfonso Alcántara (@yoriento) hi explicaran recursos i tècniques que utilitzen per ser més eficients i productius.

En el debat preparatori que s'ha plantejat al bloc Gestió del coneixement apareixen temes com la procrastrinació, l'ordre i la disciplina personal, els mapes mentals, la reproducció en temps real, els agregadors, factors ambientals i tècniques per optimitzar l’estat d’ànim, la mesurabilitat, els entorns personals d'aprenentatge, etc.

En el meu cas, tenir una rutina diària a la feina, i a la vida en general, és essencial: m’aporta valor i em fa més eficient i productiu. I un bon manteniment de l’agenda independentment del format és fonamental: jo prenc nota de tot!

Pel que fa a les xarxes, i només per posar un exemple, a mi, com a novell que sóc, m’aporta moltíssim coneixement l’ús que faig de Twitter i Facebook. Aquest avantatge, però, hauria pogut esdevenir un inconvenient sense una bona llista o grup de persones a qui seguir: paquets reduïts i especialitzats de persones i institucions que em permeten compartir, connectar i aprendre.

Estic d’acord que no sóc ‘massa científic’, però tinc la sensació que aquesta manera de fer em permet d’estar al dia en aquest món apassionant de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera breu i ordenada.

Es preveu un Seminari apassionant! Una oportunitat més per continuar aprenent! I la inscripció està tancada perquè s’ha superat l’aforament de la sala! No obstant això, la sessió es reproduirà en temps real (tinyurl.com/22asessioweb).

Fins dilluns!