dilluns, 24 d’octubre de 2011

A mí plin, yo duermo en Pikolín

Dimecres de la setmana passada vaig assistir a la 25a sessió web: 'Emprendre a l'Administració?'. Dídac Lee (@DidacLee), conseller delegat del grup d'empreses tecnològiques Inspirit i directiu del FC Barcelona, hi va donar quatre lliçons sobre com ser un bon emprenedor.

D'entrada he de dir que em va semblar curiós que el títol oficial del programa de la sessió, 'Emprendre a l'Administració', i el de la presentació del ponent, 'Actitud emprenedora', no fossin coincidents. Perquè no és ben bé el mateix, oi?

I és que el meu resum personal té un gust agredolç, perquè ho vaig trobar tot plegat massa teòric i perquè no hi va haver gaires aportacions pel que fa a l'emprenedoria dins l'Administració pública: un sector on la millora no es materialitza en beneficis econòmics per a un mateix i on qualsevol altre tipus de compensació costa de materialitzar. A l'empresa privada això funciona d'una altra manera. Ara entenc el perquè dels títols diferents...

No obstant això, hi va haver coses interessants com la definició d'emprenedor ('qui fa realitat una idea assumint un risc') o els 5 punts claus de la presentació:
  1. 'Normal' (habitual) i 'correcte' no són el mateix.
  2. No s'ha de buscar excuses, són enemigues del progrés: cal millorar la situació, tot i la sol·litud i la incomprensió de l'emprenedor.
  3. No hi ha persones improductives, sinó desmotivades (importància de l'autogestió). Ja ho deia Confuci: 'troba una feina que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida'.
  4. Si sortim de la zona de confort fem un salt qualitatiu.
  5. Els límits els posa la ment: si els altres poden, jo també.
M'agradaria destacar el punt 4 i el concepte de zona de confort, perquè penso que l'empresa privada permet uns salts endavant que en l'empresa pública, a hores d'ara, no són factibles. En uns moments de crisi com els que vivim, quines mesures pot prendre l'Administració per fer sortir els seus treballadors de la zona de confort d'una manera amable? Ho té difícil, no ens enganyem.

I també hi va haver altres bones reflexions com ara:
  • 'Gestionar el risc no vol dir ser temerari. Sempre que s'assumeixen riscos s'han d'haver avaluat prèviament. No s'hi val fer el boig.'
  • 'El pitjor cap que pots tenir és el mercat: ni valora la teva dedicació, ni reconeix el teu esforç. Si t'ha d'enfonsar, ho fa'.
  • 'Només sortim de la zona de confort quan ens trobem en una situació extrema. Però sempre que n'he sortit he millorat'.
  • 'Els principals riscos d'un emprenedor són personals, econòmics i socials'.
  • 'Els primers 3 anys vaig estar dormint en un magatzem i pencant 15 hores al dia'.
  • 'L'hàbitat natural d'un emprenedor és la crisi'.
  • 'Els meus pares es coneixen a Madrid. Gràcies a Déu jo neixo a Catalunya'.

Per cert, aquestes reflexions les prenc dels tuits de Jordi Musoy (@jordimusoy), amb qui vaig assistir a la jornada: un bon amic i un emprenedor dins del sector del taxi.



  

1 comentari:

  1. Jo afegiria també, que una actitud positiva i realista ('si van mal dadas' tal com escrius, ja ho sabies prèviament) és essencial.
    Dir-te que la frase de Confuci, me l'apunto. Quina gran veritat! Ara, has de trobar-la...

    ResponSuprimeix