En una altra entrada (Laporta, president) ja comentava com als anys 50 Kennedy i Nixon revolucionaven el paper de la televisió en les campanyes electorals, i com 60 anys més tard Obama feia el primer gran desplegament digital en unes eleccions.
El proper 25 de novembre hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits s'han mobilitzat i es troben en plena campanya electoral. Com afecta això a la xarxa?
Em desvio un xic del tema de les darreres entrades, els avantatges i els inconvenients de les xarxes socials quant a la relació amb la família i els amics, per parlar de Twitter en clau política.
L’actual president Artur Mas (CIU) és l’únic candidat que no té usuari; és curiós quan Oriol Junqueras (ERC, @junqueras) i Albert Rivera (C’s, @albert_rivera) acumulen prop de 30.000 seguidors. També és remarcable que el candidat amb menys seguidors sigui Alicia Sánchez-Camacho (PPC, @aliciascamacho), amb prop de 8.000.
Per què l’equip d’Artur Mas s’estima més perfils institucionals com @govern o l’etiqueta #presidentMas? Tal vegada no tots els candidats hagin tingut en compte que Twitter, de la mateixa manera que altres eines de comunicació modernes, despulla els usuaris i els exposa en els seus nivells d’intolerància o de distracció més elevats.
El problema d’enviar un missatge instantani és que no hi ha assessors al darrere que vetllen per la teva integritat i que garanteixen un control de danys. Potser per això el president Mas no s’hi ha posat...
Es poden respondre en 140 caràcters qüestions clau com la corrupció, la independència, les pensions, els impostos, el pessimisme o l’atur?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada