dimecres, 17 de novembre de 2010

Laporta, president

El 26 de setembre de 1950 Kennedy i Nixon revolucionaven el paper de la televisió en les campanyes electorals. 70 M de telespectadors veien l'escombrada d'un contrincant tens i d'aspecte desmillorat.

Obama, 60 anys més tard, feia el primer gran desplegament digital en unes eleccions i utilitzava Internet i les xarxes socials en la seva estratègia electoral: la batalla política aterrava a la xarxa.

El proper 28 de novembre hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya. Ja fa setmanes que els partits s'han mobilitzat per intentar emular la campanya nord-americana del 2008, però tot i que els principals candidats també se la juguen a Internet, l'e-campanya catalana és la prova que aquí el fenomen Obama és impossible.

Els partits estan presents a Internet, sí (els blocs, Facebook i Twitter en són les eines més populars), però els dirigents no s'han adaptat al mitjà. Alguns s'hi han apuntat a última hora i un equip de campanya en fa la gestió; d'altres alimenten videoblocs polítics, i n'hi ha que utilitzen llicències Creative Commons per compartir continguts.

És curiós el cas de Joan Laporta. Si tinguéssim en compte el nombre de seguidors de Facebook per decidir el proper president de la Generalitat, ell en seria el guanyador. Cal observar com respira la xarxa, però no hem de perdre de vista que el món encara no viu a Internet.

El proper dia 28, la resposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada