divendres, 19 d’octubre de 2012

El SIOP: un pas de gegant cap al govern obert

Aquest matí he assistit a la presentació del Sistema d'indicadors d'ocupació pública a Catalunya (SIOP), que s’ha celebrat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC, @eapccat).

He de dir que no hi anava gaire convençut, em pensava que em parlarien d’estadística i poca cosa més.

Ha obert l’acte la directora de l’EAPC, Montserrat de Vehí, i tot seguit Pilar Pifarré (@pilarpifarre), de Funció Pública, i Frederic Udina (@fredudina), de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat, @idescat), han presentat la sessió.

Ha estat comentada en el debat obert amb els assistents l’anècdota de F. Udina sobre el fet que la Generalitat de Catalunya (@gencat) és l’única empresa sense registre únic de clients i proveïdors, i fins i tot de personal. També ha estat rellevant l’aportació quant al Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees que ha publicat l’Idescat.

Tot seguit, Juliana Vilert i Julià Urrutia, de Funció Pública, han presentat el Sistema d’indicadors d’ocupació pública a Catalunya (SIOP).

El SIOP té com a objectiu principal proporcionar informació sobre la configuració de l’ocupació pública a Catalunya i relacionar-la amb dades demogràfiques, de mercat laboral, de creixement econòmic i d’activitat. Està dissenyat per facilitar el seguiment de les tendències d’evolució de l’ocupació pública a Catalunya en relació amb la realitat social a la què serveix i en l’entorn en què es desenvolupa.

S'ha prioritzat la visualització fàcil de dades (a l’Espai d'anàlisi de l'ocupació pública ja hi ha les explicacions pertinents) i hi ha una tria d'indicadors perquè fora inabastable arribar a tot arreu: no obstant això estan oberts a incorporacions. En són algun exemple: envelliment, tecnificació, laboralització, temporalitat, politització o estrangeria.

Finalment, David Sancho Royo, de la Universitat Pompeu Fabra, ha analitzat el SIOP en relació amb el context econòmic i social actual. M’ha obert els ulls.

Quan ha començat a parlar de dades obertes i governança oberta m’he adonat que només em mirava el SIOP com quatre dades mal contades: he vist la llum! El fet de disposar de dades accessibles, oportunes, de la font primària, complertes, processables i en formats no propietaris fa que vegi els tres conceptes anteriors com una mateixa cosa.

L’objectiu del SIOP no és sinó apoderar la ciutadania i fomentar un debat amb criteri: es tracta d’una aposta política, “ensenyem la cuina i és perillós”, però aquesta aposta de risc porta implícita una transparència necessària.

És per això que cal ampliar-lo i potenciar-lo. Ens trobem davant una oportunitat única i necessitem el lideratge polític que redefineixi l’Administració pública.

Tanco aquest article amb la darrera frase del David, lapidària: el nostre actiu principal és el ciutadà, el veritable generador de riquesa.

(Imatge: martinhilbert.net/democracy)
 

Cap comentari:

Publica un comentari