Tot seguit @Versoscat responia “tenim domini .cat perquè estimem la llengua i la poesia”.
Em vaig sentir al·ludit: tinc un bloc, m’estimo la llengua i no tenia domini .cat. Potser precipitadament, vaig respondre: “@Versoscat @ebenach alerta pq no tots els blocs personals es poden permetre un domini .cat”. A la qual cosa l’Ernest concloïa “Cert! Doncs cal fer-hi alguna cosa!”.
Aquí és on entra en escena Domini.cat (@puntcat), que ens envia un tuit amb el perquè del preu de .cat i amb informació sobre la contractació d’un domini: #laMegaPromo.
He de confessar que em van fer veure la precipitació que us comentava per poc informat: vaig llegir el perquè del preu .cat (superior a la resta) però com s’intentava promoure’n l’ús amb ofertes dels registradors. I vaig descobrir amb sorpresa (perquè he de confessar que ni me n’havia adonat) la polèmica arran del fet que a principi d’any Google afegís una extensió territorial al domini habitual de Blogger, que passava a disposar a més del .com (blogspot.com), el domini territorial de l’estat corresponent, en el meu cas .es (blogspot.com.es). I aquesta va ser la gota que fa vessar el vas.
M’ho vaig mirar tot amb molta calma i ahir mateix vaig adquirir el meu domini (Livingticcat.cat), perquè un cop ben informat vaig comprovar que no tenia excusa: he pagat 8,41 EUR per un any de domini a CDmon (@cdmon), una empresa de Malgrat de Mar; l’any vinent ja en parlarem. Ostres, quina il·lusió!
No obstant això aquest només és el primer pas: l’adreça del bloc és la mateixa, mana Blogger; la gràcia és que he redirigit el meu domini al bloc de manera que a partir d’ara serà l’adreça que donaré per defecte. El pas següent és poder tenir el bloc ara que tinc domini sense haver de dependre d’altri.
Què et sembla, Ernest? A poc a poc i bona lletra, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada