El proppassat dijous vaig assistir a la
VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: obrir i difondre continguts, celebrada a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (
@eapccat).
La jornada pretenia destacar la importància que les administracions disposin dels recursos educatius en obert i en xarxa, així com la correcta utilització de les llicències Creative Commons. I la veritat és que trobo que ho va aconseguir.
Em va agradar especialment la presentació d’Ignasi Labastida (
@ignasi) sobre les llicències Creative Commons i com compartir recursos educatius en obert, i la taula rodona sobre experiències d'obertura de continguts i d'ús de diferents canals per a la divulgació, moderada per Núria Vives (
@nuriavives), cap del Servei de Difusió del Departament de Justícia, i on va participar entre d’altres Jordi Graells (
@jordigraells), coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió. Per cert, ambdós membres de la Xarxa d’Innovació Pública (
@xarxaip).
Però sense ànim de desmerèixer la resta de ponents, un punt i a part mereix la intervenció de Carles Capdevila (
@CarlesCapde), director del diari Ara (
@diariAra): tot un exemple de com amb humor es pot provocar la reflexió i de com es pot comunicar sense necessitat d’una presentació amb Powerpoint.
Perquè us en feu una idea del que us dic, us deixo les perles més destacades de la seva presentació, “Xarxes socials: recuperar l'autoritat amb el diàleg”, extretes dels tuits generats a la Jornada.
• A la gent no li agraden els canvis, però cal canviar per millorar.
• A la societat del diàleg, els qui insulten desanimen. Els comentaris d'una comunitat moderada són millors.
• Això va de debò. Sigueu flexibles i adapteu-vos sense creure-us-ho tot. S'està acabant un món i el nou encara no està inventat.
• Aprenc el que vull i no perdo el temps en coses que no vull aprendre.
• Ara les xarxes socials ho fan tot discutible; tenim receptors adolescents.
• Cada espai de comunicació té un to propi: si les administracions volen dialogar, han d’adaptar-hi el seu.
• Cal rebaixar les expectatives sobre les innovacions i ser-hi, treballar-les, practicar-les.
• Des de la passió per les TIC, són font d'angoixes i ansietat si s'usen malament.
• El meu Twitter té més de 1.700 experts que he triat jo personalment.
• Els diaris han perdut el model de negoci (premsa gratuïta a Internet) i l'autoritat (xarxes socials).
• En el diàleg podem trobar una societat més adulta i madura, i això és incòmode perquè trenca patrons.
• Entra als llocs a poc a poc. No parlis fins que coneguis, abans cal ser curiós. Mira, escolta, segueix el rastre del que passa. Coneix les regles del lloc.Qüestiona el que veus, amb calma, posa-ho en dubte.
• Es necessita més expertesa, però des de la naturalitat, i ser molt receptiu: no han de molestar les opinions.
• Hem de crear comunitats on hi hagi gent intel·ligent parlant.
• L’autoritat s’aconsegueix dialogant.
• La comunicació tractava els receptors com a nens. Ara som adolescents que no ens creiem res.
• L'important és saber què vols dir, dir-ho i que t'entenguin.
• No vull saber res! Multipracticant (no crec en res) i multiagnòstic (ho practico tot).
• No cal buscar les notícies: si són prou importants, ens troben.
• No cal filosofar sobre el futur del 2.0.
• Perseguir el lector per Twitter, mar i aire.
• S'ha de ser a les xarxes socials? Si vols comunicar has d'anar on hi ha la gent.
• Sí, fem molts errors, però a la gent li agrada molt trobar errors.
• Sóc optimista: l'any 2010 vaig muntar un diari.
