L'èxit de la crida via Facebook, mar i aire va superar totes les expectatives: més d'un centenar de persones esperaven les cinc de la tarda amb impaciència... i mon germà va acabar la diada un pèl atabalat, és clar.
M'agradaria destacar un parell de qüestions.
Fixeu-vos que parlo de projecte empresarial. Tant li fa que sigui una botiga de dolços. Arriscar-ho tot capitalitzant el que et queda de la prestació d'atur perquè no et conformes amb la situació econòmica actual i muntar el teu propi negoci té molt de mèrit.
Segons el Termcat, l'emprenedor és la persona "que crea, desenvolupa i implanta projectes empresarials". A mi m'agradaria afegir a la definició el factor risc, perquè mon germà és un valent. I qui no arrisca no pisca...
No sé si es tracta d'un tret generacional, però molt em temo que l'època de la nòmina a final de mes amb la comoditat relativa de treballar per a un altre s'està acabant. Prenem-ne nota. Tots plegats.
I molta merda!
Al costat d'un gran home sempre hi ha una gran dona
Per cert, no puc deixar de parlar de la Lorena (@lore085), la parella del Lluís. Perquè sense el seu acompanyament i la seva empenta aquest viatge no hauria arribat a port. Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada