Rebre un premi envoltat de família i amics no té preu

Aquest dissabte la Societat de Tecnologia i Coneixement (@STIC) lliurava els Premis Blogs Catalunya 2013.

La cerimònia se celebrava al Teatre Auditori de Granollers i hi vaig assistir fet un manyoc de nervis com a finalista de la categoria TIC de blogs personals amb la dona (@EliGuitart) i les filles.

Allí a més vaig coincidir amb un bon grapat d’amics amb qui vaig poder compartir el gran moment: @jordigraells, @nuriavives, @joanasoteras i @cfolch; tots ells “xipaires” convençuts com jo (consulteu el web de la Xarxa d’Innovació Pública i descobrireu de què us parlo).

Tot plegat em va fer pensar en una cerimònia dels Òscar. Tot de gent expectant i nerviosa, grans presentacions, la teva categoria que no arriba mai... Fins que la veu en off va anunciar finalment que el jurat m’havia concedit el premi: campiooons, campiooons, oè, oè, oeeeè!!!

No us enganyaré quan us dic que em van saltar les llàgrimes. Carregant les filles a coll vaig accedir a l’escenari, on després d’enviar un petó a la dona vaig rebre el premi de mans de l’alcalde de Granollers. Un parell de fotos i de tornada a la butaca.

Va ser tan sols un instant... però ben especial.

I per això el vull compartir amb tots vosaltres. Perquè si hi hagués pogut fer un discurs us hauria ofert el premi a tots. Gràcies, gràcies i gràcies.

I moltes felicitats per la part que us toca.
De tot cor.