Finalment ahir vaig poder veure Jobs, la pel·lícula biogràfica del fundador d'Apple que protagonitza Ashton Kutcher (@aplusk). I no em va acabar de convèncer...
M’apassiona el personatge, tot i que no em resulta simpàtic, i hi he trobat a faltar tot de coses que considero interessants. En conec la història gràcies a Steve Jobs: la biografia, de Walter Isaacson, una exclusiva escrita amb la seva col·laboració.
Per exemple, no explora l’etapa prèvia al Reed College el 1974 i la seva adopció o la posterior al 2001 i el llançament de l’iPod, i la rellevància del pas per l'Índia no queda prou clara. El fil cronològic de la història fa salts difícils de seguir per a un nouvingut en la matèria. No comenta que era seguidor del veganisme o l’experiència amb Píxar i Disney, si més no curiosa, o la relació amb Joan Baez. I què dir del seu llargament comentat camp de distorsió de la realitat. En resum i al meu entendre, massa Apple i poc Jobs.
Això sí, hi podreu veure tots els invents i ginys d'Apple des del seu inici: la primera placa base, l'Apple II, l'Apple Lisa, el primer Macintosh, l'iMac, l'iPhone, etc. Massa xaranga i propaganda. Potser els addictes a Apple i els seus treballadors Think Different.
Afortunadament, Aaron Sorkin i Sony preparen una altra pel·lícula a partir de l’obra de Walter Isaacson. A veure què...
PD. Kutcher mateix va piular la foto que encapçala aquesta entrada el proppassat 26 de gener, després de l'estrena de la pel·lícula al Sundance Film Festival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada