Vacances en línia

Un dels nombrosos beneficis que avui dia ofereix Internet és la possibilitat de reservar les vacances sense la necessitat de moure's de davant la pantalla de l'ordinador.

D'aquí a un mes marxo un parell de setmanes amb la dona i la filla, i com que sóc una persona previsora ja ho tinc tot lligat per endavant. Sí, ja ho sé que hi ha qui s'estima més improvisar sobre la marxa, però no és el cas...

Actualment la xarxa ofereix molts recursos: vols econòmics, reserves de cotxes, hotels, llocs d'interès, etc. Opcions amb sistemes de classificació basats en la retroalimentació dels consumidors que permeten consultar tot el que cal saber. Tot per endavant i amb tot detall: vídeos, informació diversa, fotografies i opinions de tercers.

Si bé és cert que no és or tot el que lluu i que les estratègies de màrqueting estan a l'ordre del dia (trasllats, càrrecs extra, gestió telefònica, reemborsament en cas de cancel·lació, etc.), i que estic ben entusiasmat amb la perspectiva de desconnexió... je... no puc estar-me de pensar què se n'ha fet de l'agència de viatges tradicional.

D'aquí a uns quants anys, no gaires, quan tothom tingui per la mà això d'Internet, pràcticament ningú no gestionarà les vacances de manera presencial.

Com recondueixen les agències de viatges el model de negoci? On són ara les majoristes i els intermediaris que durant anys han obtingut molts guanys gràcies a aquell sistema?

Potser vaig errat, però trobo que aquest és un cas en què clarament l'obertura de la informació ha beneficiat en gran mesura el consumidor.

Malaguanyats diners!

   

El desplegament de la SEU-e a Catalunya

Aquest dilluns vaig assistir a una nova Jornada sobre e-Administració del Consorci AOC, 'El dret a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics: la seu electrònica com a lloc virtual per a l’exercici d’aquest dret'. Atès que amb anterioritat havia assistit a una sessió força interessant (vegeu el post 'Marejant la perdiu'), hi anava plenament confiat que aprendria coses noves per aplicar al meu dia a dia. I no em van defraudar.

En la Jornada, Alfred Lacasa, secretari de l'Ajuntament de Badalona, va comentar els elements i la configuració jurídica a la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Antoni Saldaña, gerent de l'Institut Municipal d'Informàtica - Accés, va parlar de la implantació de la seu electrònica a l’Ajuntament de Lleida, que n'ha estat pioner (1 de gener de 2010).

Després de la pausa, Santiago Farré va parlar de protecció de dades, Dolors Priego i Enric Espejo del servei de SEU-e , i Carles Lloveras de Localret.

És important que el Consorci faci actes de difusió com aquest i l'èxit d'assistència de públic els avala: tal com van mostrar, l'estat del desplegament de la SEU-e es troba en una fase molt inicial. De fet, el Consorci destaca en el seu darrer informe (gener de 2011) el fet que tan sols 22 ajuntaments catalans disposen de SEU-e, i n'hi ha 947! La seu electrònica no és una opció, és l'instrument obligatori de relació amb la ciutadania i el futur dels ens locals passa per aquí.

A més l'e-Administració posa ordre i afavoreix el control de les administracions públiques per part de la ciutadania: transparència i confidencialitat no són el mateix.

En resum, ja espero la propera sessió...

Sóc un CM?

Ja fa dies que em ronda pel cap... com a membre d'un equip de comunicació d'una Administració pública, gestora d'una intranet i editora d'un butlletí electrònic de difusió interna, entre d'altres funcions, una persona es pot considerar gestora de comunitats en línia de l'Administració pública? Una community manager (CM)?

Segons el Termcat, un CM té la funció de crear, fer créixer i gestionar comunitats d'internautes en línia. Però això què vol dir exactament? Em costa d'entendre quin és el model de comportament que s'espera d'un CM.

Per mirar d'aclarir-me, el passat 1 de febrer vaig assistir a la 22a sessió web: ‘Community managers a l'Administració. Com han de ser?', on José Antonio Gallego Vázquez (@joseantoniogall), fundador i president d'Aerco (Associació Espanyola de Responsables de Comunitats en Línia), mirava d'explicar-ho.

Després de parlar de les eines 2.0 com a facilitadores de la transformació social que necessitem per sortir de la crisi, de les claus de l'èxit dels projectes de mitjans socials a l'Administració i de la rellevància de les mètriques, finalment va arribar al quid de la qüestió.

Un CM ha de dur a terme 5 tasques: escoltar, fer circular la informació internament, explicar la posició de l'Administració pública, identificar líders dins i fora de l'Administració i motivar-los, i trobar noves vies de comunicació Administració / comunitat.

Doncs bé, si d'això es tracta m'hi sento força identificat. Però n'hi ha prou? Si més no, i tal com diu Jeremiah Owyang, tinc la sensació que amb la meva actuació he esdevingut un referent per a l'usuari, que he fet créixer el projecte i que he permès que sigui una mica més escalable. Tot i que no n'he estat l'únic responsable, és clar...

Què en penseu, doncs? Una persona amb aquest perfil professional pot rebre la 'distinció' de CM? I si el que passa és que dins de la mateixa Administració poden haver diferents graus de CM?

Ja m'ho explicareu...

Rendibilitat en xarxa (II)

Finalment dilluns vaig assistir al XII Seminari Compartim: eficiència i productivitat en època de xarxes. Una mostra impressionant de recursos i tècniques i un èxit total d'assistència: és evident que el tema interessa.

Dolors Reig (@dreig), davant la diversitat de dispositius i sistemes operatius existents i la necessitat d'un filtre social multitasca, va comentar les eines de productivitat que triomfaran el 2011: Quora, Instapaper o Feedly, per exemple; programes que personalitzen la informació i la fan amigable.

Jeroen Sangers (@jeroensangers) i José Miguel Bolívar (@jmbolivar) van presentar el mètode de gestió d'activitats de David Allen, GDT (Getting Things Done): planificació natural, principis essencials, nivells de focus, control i perspectiva. I ho van exemplificar amb una aventura de Jack Sparrow, el capità de La Perla Negra.

Alfonso Alcántara (@yoriento), molt pedagògic i amè, va parlar de productivitat com a estil de vida i va oferir idees interessants: reputació digital; treballar amb les persones, no per a les persones; les persones abans que les aplicacions; menys net i més work; compatibilitat de GDT amb la tècnica Pomodoro; formació meritòria; sobrevaloració del canvi; vida slow; etc.

Em va agradar observar com la meva rutina diària no s'allunya excessivament de les propostes dels ponents per tal de ser eficient i productiu, tant en el vessant professional com en el personal.

Una mica d'ordre, un parell de programes i de ponents que t'acompanyin... i endavant!

Més informació al bloc Gestió del coneixement.
  

Rendibilitat en xarxa

El proper 24 de gener assistiré al XII Seminari Compartim: eficiència i productivitat en època de xarxes. Jeroen Sangers (@jeroensangers), José Miguel Bolívar (@jmbolivar), Dolors Reig (@dreig) i Alfonso Alcántara (@yoriento) hi explicaran recursos i tècniques que utilitzen per ser més eficients i productius.

En el debat preparatori que s'ha plantejat al bloc Gestió del coneixement apareixen temes com la procrastrinació, l'ordre i la disciplina personal, els mapes mentals, la reproducció en temps real, els agregadors, factors ambientals i tècniques per optimitzar l’estat d’ànim, la mesurabilitat, els entorns personals d'aprenentatge, etc.

En el meu cas, tenir una rutina diària a la feina, i a la vida en general, és essencial: m’aporta valor i em fa més eficient i productiu. I un bon manteniment de l’agenda independentment del format és fonamental: jo prenc nota de tot!

Pel que fa a les xarxes, i només per posar un exemple, a mi, com a novell que sóc, m’aporta moltíssim coneixement l’ús que faig de Twitter i Facebook. Aquest avantatge, però, hauria pogut esdevenir un inconvenient sense una bona llista o grup de persones a qui seguir: paquets reduïts i especialitzats de persones i institucions que em permeten compartir, connectar i aprendre.

Estic d’acord que no sóc ‘massa científic’, però tinc la sensació que aquesta manera de fer em permet d’estar al dia en aquest món apassionant de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera breu i ordenada.

Es preveu un Seminari apassionant! Una oportunitat més per continuar aprenent! I la inscripció està tancada perquè s’ha superat l’aforament de la sala! No obstant això, la sessió es reproduirà en temps real (tinyurl.com/22asessioweb).

Fins dilluns!