Em va deixar ben parat; la resposta era implícita en la meva observació anterior, però em va fer pensar en la fragilitat de l'ànima humana... la seva i la meva! L'havia ofès i em va fer sentir malament! Com podia ser que no seguís un amic?
Hi ha diverses raons per no seguir algú a Twitter. En el meu cas, a més dels motius professionals ja exposats, de moment miro de compartir, connectar i aprendre en un grup reduït i especialitzat de persones i institucions.
Intento fer una bona tria i tinc en compte factors com ara: molts seguidors i pocs following, poca conversa o nul·la (per manca de regularitat, excés d'enllaços...), massa autopublicitat (de webs, blocs o productes propis), retweetejar-ho tot per defecte, absència de perfil d'usuari (foto o avatar, nom, professió, aficions), comentaris ofensius o malintencionats, detalls innecessaris del dia a dia, profusió de tweets, etc.
Quan fa poc més de dues setmanes em vaig decidir a publicar aquest bloc, Genís Roca em va dir que no m'havia de preocupar si era interessant o què n'opinava la gent: "el primer i únic destinatari del teu bloc ets tu mateix. Mentre et sigui útil valdrà la pena (...). Sempre és útil que algú vulgui compartir el que sap i el que pensa".
Aquesta és la idea, compartir sense esperar res a canvi. Aplicacions com Tweet Level em treuen de polleguera... Qui vol mesurar la influència del seu compte Twitter? Si no és un venedor, és clar... Jo no vull influir ningú! Ara m'he de comparar amb Justin Bieber, Perez Hilton o Mashable? No anem bé.
Tal com diu Rosaura Ochoa, l'obsessió per l'unfollow i la quantitat de llàgrimes digitals vessades són excessius. No podem fer content tothom i el temps dirà si aportem valor o no a la conversa.
Trobo que ens cal una cura d'humilitat ben profunda a tots plegats...
Atxtweet! Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada