De Pompeu Fabra a Facebook

L'agost d'enguany el govern reconeixia la tasca de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i li concedia la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet em va fer pensar que ha passat més d'un segle des que el 1906 Prat de la Riba cridava Pompeu Fabra per dirigir la normativització lingüística de la llengua catalana des de la Secció Filològica de l'IEC, i des d'aleshores moltes coses han canviat.

A mitjan dels anys 90 Internet es comença a generalitzar en els països desenvolupats com a mitjà de comunicació. Amb l'entrada en escena de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), si el català no volia renunciar a ser-hi present calia disposar d'eines que ho fessin possible, i d'aquesta manera avançar cap a la gestió del coneixement. A més, l'arribada de la telefonia mòbil i la reducció dràstica de preus d'altres aparells com els ordinadors de butxaca convertia aquesta tecnologia en un producte de consum massiu.

Sens dubte, els webs de les administracions públiques i l'empenta de la societat civil organitzada van ser un factor clau per obtenir aquest objectiu amb iniciatives com l'entrada del domini .cat a la xarxa el desembre de 2005, els mitjans de comunicació digitals o els blocs (la llengua catalana és la segona amb més blocs per darrere de l'anglès).

Avui dia la presència del català a Internet gaudeix de bona salut: es troba entre les trenta primeres llengües que s'hi utilitzen, amb quaranta-dos mil dominis i sis milions de documents.

Si en Fabra aixequés el cap!