dimecres, 15 de maig de 2013

Dinamització informàtica i modernització

Ara fa un parell de setmanes vaig assistir a la sessió informativa per a dinamitzadors informàtics del Departament de Justícia sobre projectes i canvis en la modernització de l’Administració de justícia (AJ) amb l'encàrrec de fer un resum de la sessió. Aquí el teniu, va ser una jornada interessant.

La modernització de l’AJ
F. Xavier Fabregat, director general de Modernització de l’AJ va presentar l'acte i l’objectiu de la sessió: el dinamitzador informàtic com a peça clau de l’estratègia del Departament per al canvi que comporta la nova organització de l’oficina judicial i el projecte e-justícia.cat, el nou sistema informàtic.

El dinamitzador informàtic dins la modernització de l’AJ
Rosa Anna Castillo, subdirectora general de Planificació i Programes, va explicar que els dos projectes esmentats per modernitzar l’AJ són propis i que per acomplir aquest objectiu cal potenciar les competències del dinamitzador informàtic en el territori a partir de la determinació d’un nou rol i un nou model de relació. Actualment, el dinamitzador informàtic treballa en nuclis aïllats, són tècnics on site; amb un paper poc actiu en la transformació de l’AJ basat en el treball individual; espectador i oient dels canvis. Ara es pretén una xarxa operativa de coneixedors funcionals; amb un paper participatiu en la transformació de l’AJ; treballador col·laborador (xarxa de dinamitzadors); treballador del projecte i part implicada. I tot això gràcies al coneixement del dinamitzador i la presència al territori, que l’han fet proper a l’usuari. A partir d’aquesta confiança es proposen noves funcions: formador en el territori, suport d’eines TIC, acompanyant dels canvis, cara visible del Departament en el territori, persona de referència per a l’usuari sobre les eines TIC, gestor de dubtes i incidències, seguidor de les actuacions TIC en el partit judicial, etc.

El Servei d’Implantació i Seguiment de Programes Informàtics
Maldo Roch, cap del Servei d’Implantació i Seguiment de Programes Informàtics, va fomentar la idea d'equip comentant que les 53 persones del Servei formen part d’un tot. També va explicar que a causa del nou model TIC canvia la relació amb els proveïdors informàtics: s’haurà de redistribuir els dinamitzadors al territori per tal que cap partit quedi desatès i es plantejarà una ampliació de plantilla que ho permeti. El rol del dinamitzador ha de ser més especialitzat, més funcional i menys tècnic. Amb el nou model TIC, els proveïdors assumiran les tasques més tècniques, la qual cosa permetrà enfocar l’activitat a un suport més funcional, un valor afegit que donarà més rellevància com a professional i referent al territori. El dinamitzador ha de participar en els processos formatius dels mòduls d’e-justícia.cat.

El nou model TIC de la Generalitat de Catalunya
Manel Peña, director de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, va parlar del nou model de gestió centralitzada, transversal i coordinada de les TIC de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic. La creació del nou model respon a l'objectiu marcat al Pla de Govern 2011-2014 que determina que el desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya és transversal dins del Govern, en tots els seus àmbits, i també fora, en la relació amb la ciutadania, les empreses i les administracions. Per complir aquest objectiu, i en el marc d'un context econòmic desfavorable, es fa necessària la creació d'un model de governança transversal i coherent per a les TIC de la Generalitat que generi estalvi, eficiència, transformació i innovació, que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania i que incrementi la transparència i la igualtat d'oportunitats. Amb aquest nou model, la Generalitat de Catalunya preveu rebaixar en 200 M/€ la seva despesa en TIC, que actualment s'acosta als 600 M/€ anuals.

El programa Compartim
Jesús Martínez, responsable de formació directiva i nous programes del CEJFE, davant la possibilitat que els dinamitzadors informàtics creïn una comunitat de pràctica, reflexiona sobre els elements que fan possible que organitzacions com les administracions, no dissenyades originàriament per permetre la participació dels empleats, esdevinguin espais d’innovació i millora permanent dels seus serveis per la implicació directa dels professionals. A l’Administració hi ha moltes persones que produeixen idees i cal donar-los un espai de trobada. La clau és no contraposar estructures sinó superposar-les, connectar l’estructura formal amb la informal. El programa i les comunitats de pràctica creen un nou ecosistema a l’organització, una vertebració diferent del coneixement: connexions al marge d’organigrama.

Cap comentari:

Publica un comentari