A mí plin, yo duermo en Pikolín

Dimecres de la setmana passada vaig assistir a la 25a sessió web: 'Emprendre a l'Administració?'. Dídac Lee (@DidacLee), conseller delegat del grup d'empreses tecnològiques Inspirit i directiu del FC Barcelona, hi va donar quatre lliçons sobre com ser un bon emprenedor.

D'entrada he de dir que em va semblar curiós que el títol oficial del programa de la sessió, 'Emprendre a l'Administració', i el de la presentació del ponent, 'Actitud emprenedora', no fossin coincidents. Perquè no és ben bé el mateix, oi?

I és que el meu resum personal té un gust agredolç, perquè ho vaig trobar tot plegat massa teòric i perquè no hi va haver gaires aportacions pel que fa a l'emprenedoria dins l'Administració pública: un sector on la millora no es materialitza en beneficis econòmics per a un mateix i on qualsevol altre tipus de compensació costa de materialitzar. A l'empresa privada això funciona d'una altra manera. Ara entenc el perquè dels títols diferents...

No obstant això, hi va haver coses interessants com la definició d'emprenedor ('qui fa realitat una idea assumint un risc') o els 5 punts claus de la presentació:

1. 'Normal' (habitual) i 'correcte' no són el mateix.
2. No s'ha de buscar excuses, són enemigues del progrés: cal millorar la situació, tot i la sol·litud i la incomprensió de l'emprenedor.
3. No hi ha persones improductives, sinó desmotivades (importància de l'autogestió). Ja ho deia Confuci: 'troba una feina que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida'.
4. Si sortim de la zona de confort fem un salt qualitatiu.
5. Els límits els posa la ment: si els altres poden, jo també.

M'agradaria destacar el punt 4 i el concepte de zona de confort, perquè penso que l'empresa privada permet uns salts endavant que en l'empresa pública, a hores d'ara, no són factibles. En uns moments de crisi com els que vivim, quines mesures pot prendre l'Administració per fer sortir els seus treballadors de la zona de confort d'una manera amable? Ho té difícil, no ens enganyem.

I també hi va haver altres bones reflexions com ara:

• 'Gestionar el risc no vol dir ser temerari. Sempre que s'assumeixen riscos s'han d'haver avaluat prèviament. No s'hi val fer el boig.'
• 'El pitjor cap que pots tenir és el mercat: ni valora la teva dedicació, ni reconeix el teu esforç. Si t'ha d'enfonsar, ho fa'.
• 'Només sortim de la zona de confort quan ens trobem en una situació extrema. Però sempre que n'he sortit he millorat'.
• 'Els principals riscos d'un emprenedor són personals, econòmics i socials'.
• 'Els primers 3 anys vaig estar dormint en un magatzem i pencant 15 hores al dia'.
• 'L'hàbitat natural d'un emprenedor és la crisi'.
• 'Els meus pares es coneixen a Madrid. Gràcies a Déu jo neixo a Catalunya'.

Per cert, aquestes reflexions les prenc dels tuits de Jordi Musoy (@jordimusoy), amb qui vaig assistir a la jornada: un bon amic i un emprenedor dins del sector del taxi.



  

Una poma menys al pomer (#SteveJobs)

"Cinc pometes té el pomer,

de cinc una, de cinc una,

cinc pometes té el pomer,

de cinc una en caigué."

Cançó popular catalana

Foto:
Apple Store - La Maquinista

Ara que ha passat una setmana des del tràgic esdeveniment, i que m'he pogut amarar amb tot de notícies i informacions referents a la persona, em veig amb cor d'escriure quatre ratlles sobre Steve Jobs... lluny de fanatismes i sectarismes, és clar.

Ja us dic d'entrada que seré poc creatiu, però em quedo amb el tuit que no vaig fer quan vaig saber la notícia de la seva mort: els diners no ho poden tot. No seré hipòcrita, ha estat una figura clau en la història de la tecnologia i hi podria posar mil adjectius més, però al darrer moment ha estat com la resta d'éssers humans que perd la lluita contra el càncer.

I enlloc no he trobat (potser no he sabut trobar-ho) que es parli del fet que un multimilionari innovador no hagi pogut superar la malaltia.

He pogut llegir desenes d'articles amb resums, anècdotes, curiositats i xafarderies: desconeixia frases clau per a l'àmbit de l'emprenedoria (a mi m'agraden la d'admetre ràpidament les errades i la idea que el nostre temps és limitat), que fos dislèctic, la seva filosofia vital 'orígens, fracàs i mort' (discurs d'Stanford), que la poma d'Apple homenatja Newton, la seva vinculació amb The Walt Disney Company, etc. Fins i tot detalls d'una infantesa difícil, dels darrers moments, de les causes de la mort.

He de confessar que, tot i que mai no he estat usuari dels seus productes, dissabte 8 d'octubre celebrava el 50è aniversari d'en Jordi, un bon amic. Sabeu què li vaig regalar? Un iPod shuffle. No sé si hi tindrà res a veure, però potser sí que l'Steve era un expert en màrqueting.

Tinc ganes de veure què prepara Apple el proper 19 d'octubre en l'acte de memòria i homenatge per 'celebrar la seva vida i donar als empleats un espai per recordar les coses increïbles que va fer i les formes en què va transformar el món en un lloc millor' (Tim Cook, conseller delegat de l'empresa).

  

Molta informació, poca comunicació

Dijous passat vaig assitir a la 10a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, celebrada al CosmoCaixa i organitzada pel Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (@COETTC). La Diada, orientada principalment als professionals del sector TIC, té l'objectiu de prendre el pols al sector.

A mi el que m'interessava entre d'altres activitats eren les taules rodones, sobretot la Taula 4: les TIC en l'Administració.

En aquesta taula hi va haver intervencions referents a educació, sanitat, justícia i seguretat ciutadana com a concepte de la societat del benestar. Vaig trobar interessants les intervencions dels representants de la Generalitat de Catalunya, especialment la de Dídac Otras, director de l’Àrea TIC del Departament de Justícia, que va parlar de la justícia, l'àmbit on treballo.

En deu minuts va fer una presentació de l'estat de la qüestió. Va parlar de les dificultats innherents, atesa la diversitat d'usuaris i el volum de documentació, i de les actuacions actuals: el programa e-justícia.cat, l'e-expedient, l'e-signatura, el jutjat pilot sense papers de primera instància (civil), la interoperabilitat amb altres operadors, la unificació de les bases de dades, LexNET, el modul de gestió de requeriments policials GRP, i la implantació del nou model organitzatiu de l'oficina judicial. En podria haver estat parlant hores i jo podria muntar mil nous posts per explicar tots els conceptes, però penso que se'n va sortir força bé i així li ho vaig fer saber.

En el torn obert de preguntes en vaig  fer una: parlem molt d'informació, però poc de comunicació. Per què la Generalitat, que fa tanta feina, no ho comunica a la ciutadania i en canvi permet que els referents siguin actuacions dels mossos, piles de papers i centres d'atenció primària tancats?

Joan Guanyabens, coordinador General de les TIC del Departament de Salut, va comentar que normalment fem tard i que quan volem comunicar obtenim l'efecte contrari: ens costa de veure les millores en positiu.

Ja em perdonareu, però no em van satisfer les respostes. Trobo que l'Administració ha de ser també una bona comunicadora; no ens ha de fer enrere que una part de la població no sigui receptiva i critiqui per defecte. Ens ho haurem de repensar, però no podem ser reticents a comunicar els nostres avenços a la ciutadania.

El president moderador de la taula, Manel Domínguez Gómez (@ManelDominguez), delegat de Presidència de la Diputació de Barcelona per a la Societat del Coneixement, 'va recollir el guant' i va acabar la sessió amb una referència a la meva pregunta:

"Si fóssim francesos venent formatge, tot el món vindria a comprar-nos tecnologia TIC."

Per cert, una curiositat. La pàgina web de la jornada publica la llista dels assistents a l'acte: i la protecció de dades personals?